Democratitzar els contextos socials i acadèmics és el sentit profund de les comunitats d’aprenentatge, basades en la cocreació del coneixement i l’aprenentatge dialògic.
A través de les actuacions educatives d’èxit, la solidaritat es promou i es reforça constantment en els centres educatius. Les interaccions igualitàries constituïxen els fonaments de la confiança mútua, permeten la creació d’espais segurs, promouen l’esperança i l’entusiasme per a continuar evolucionant en tots els aspectes socials, culturals i intel·lectuals. Els desitjos i la voluntat d’ajudar i millorar les vides de les altres persones conduïxen a la construcció d’actes solidaris, aconseguint contextos que fomenten el benestar i el progrés col·lectiu.
En esta línia, cal remarcar, dins dels entorns d’aprenentatge i de convivència, la rellevància que cobra la lectura dialògica. Quan les persones lligen, comprenen, construïxen coneixements i expressen arguments de validesa conjuntament, s’engendra la solidaritat que brilla en les mirades, en els gestos, en les actituds, en els pensaments, en les paraules i en les accions de les persones participants:
«Alegrarnos sinceramente por la dicha o la felicidad de otra persona es muy bueno e importante. Si todas las personas fuéramos así, no existiría tanta violencia, egoísmo o celos» (reflexió d’un alumne de 6é de primària en sessió de tertúlia literària dialògica de l’obra Orgullo y prejuicio de Jane Austen)
En les tertúlies dialògiques, el principi de solidaritat té molt de valor i està molt present, ja que no parla més qui “més sap” sinó que totes les persones participen per igual, donant prioritat a aquelles que hagen parlat menys. En este clima, s’establixen cadenes de diàlegs solidaris i enriquidors per la validesa dels arguments, vinculats al respecte dels drets humans.
«Las tertulias nos dan ejemplos, nos enseñan cómo actuar frente a distintas situaciones con las personas, son la base de nuestra transformación» (reflexió d’una alumna de 6é en sessió de tertúlia dialògica)
Treballar la solidaritat implica exercir-la cada dia i en qualsevol espai, oferint tots els recursos humans de la comunitat educativa per a ajudar a totes les persones a arribar a la igualtat dels resultats i contribuir en les transformacions socials, posant el focus en l’aprenentatge de màxims i en la socialització preventiva de la violència de gènere per a superar desigualtats, erradicar els abusos, les relacions de poder i la coacció, afavorint així una cultura escolar democràtica i igualitària.
«He recordado el 25N, fue un día muy especial, porque hay muchas mujeres que sufren para conseguir justicia, la libertad… Todos y todas tenemos que practicar la generosidad y la solidaridad, para que nadie sufra y no haya violencia de género» (reflexió d’una alumna en TLD del poema Libertad de Miguel Hernández)
A més, aportar i visibilitzar, a les aules, referents que treballen per la solidaritat, la justícia social i la pau és fonamental perquè l’alumnat prenga consciència de la influència que tenen les ciències de l’educació, la sociologia i el treball social per a ajudar les persones a superar situacions adverses, desiguals, i ser partícips de la societat dialògica de la qual formen part.
La solidaritat conforma, en essència, la bellesa social vinculada a la bondat, la veritat i la valentia que generen els contextos dialògics en els quals es construïxen relacions igualitàries, diverses, transformadores, compromeses i amb sentit; on ningú es queda arrere ni fora de lloc per cap mena de diferència, sinó que la inclusió de totes les persones es convertix en la labor més bonica i solidària de la comunitat educativa.
Imatge generada amb IA en Gemini
Mestra de primària. Participant de la tertúlia pedagògica dialògica "A Muscles de Gegants"