Maria Teresa Codina va nàixer a Barcelona, en 1927. Va estudiar Magisteri i Filologia Clàssica. Advocava per una escola que respectara el dret a l’educació i a la igualtat d’oportunitats per a totes i tots, independentment de la seua classe social, una escola plurilingüe que donara cabuda al català i, tot això, des d’una perspectiva liberal, laica, racional, activa, científica i democràtica.
Es va decidir a crear una escola. Va triar una ubicació que facilitara, mitjançant transport públic, la possibilitat d’una assistència plural d’alumnes de diferent classe social i va contactar amb les mestres i el mestre que formarien l’equip docent inicial. Maria Teresa Codina “volia una escola on les quotes foren variables, que la gent pagara segons les seues possibilitats i que els mestres cobraren segons les seues necessitats, perquè si no era fer una escola selecta i això no ho volia […], volia una escola en equip”.
Les alumnes creaven els seus propis llibres de text ajudades per una magnífica biblioteca, fruit de la importància que es donava a la lectura. Aprenien treballant amb rigor i exigència, la qual cosa no estava renyit amb els mètodes didàctics de Montessori i els de l’escola activa.
En 1974 va acceptar fer classes a l’Escola Parroquial Nostra Senyora de Port, on impartia classes de llengües. Allí va conéixer a Basilio González, també mestre i president de l’Associació de Veïns Nostra Senyora de Port. El treball dels dos, juntament amb el veïnat, en la creació de l’Institut Nacional de Batxillerat Can Tunis va donar els seus fruits i, allí, María Teresa continua amb les seues classes al mateix temps que entra en contacte amb els gitanos de Can Tunis, els mateixos que un any després la proposen com a directora de l’Escola Avillar Chavorrós (“Veniu xavals”, en caló).
La Avillar Chavorrós va ser fruit del diàleg entre les famílies gitanes i l’equip d’educadors i educadores. Els anhels i desitjos que expressaven les famílies informalment eren plasmats per l’equip docent en el projecte educatiu, en clau institucional.
La memòria de l’experiència en este barri que anava millorant la seua qualitat de vida a poc a poc i no sense esforç, va meréixer l’IV Premi Ramón Llull a la investigació educativa en 1979.
L’Associació Nacional de Presència Gitana li va atorgar el V Premi Hidalgo, en 1983, en agraïment a la seua labor en pro dels gitanos.
En el període comprés entre 1983 i 1987, des de la Generalitat de Catalunya li van oferir la coordinació de diversos projectes educatius en l’àmbit social i en referència a les escoles situades en les zones menys afavorides, amb alumnat en situació de risc, immigrants o no. Les actuacions anaven dirigides a aconseguir la plena escolarització de l’alumnat gitano; a la creació d’aules, fora de l’horari escolar, on l’alumnat de procedència àrab rebera classes en la seua llengua materna i basada en el seu bagatge cultural.
Podríem continuar parlant de més projectes educatius duts a terme per esta mestra, però acabarem dient que tots els seus projectes es van conduir sota la ferma creença, segons les seues paraules que:
“el dret que tenim tots a ser diferents sense quedar al marge […], el dret a eixir de la marginalitat i el deure de l’escola, de la societat i, sobretot, de les autoritats educatives, de possibilitar-lo”.
En 1995, va rebre el Premi Ramón Fuster “en reconeixement a la seua trajectòria professional, contribució a la renovació pedagògica i compromís amb els sectors socials més desfavorits”.
Imatge: Chat GPT
Este article va ser publicat el 14 de juny de 2025 en DF
Assessora de Diversitat i Gènere. Professora-tutora de la UNED. Professora de Llengua i Literatura en secundària