Els contextos educatius basats en l’aprenentatge dialògic donen la possibilitat de crear sentit a través dels actes comunicatius dialògics i de promoure un aprenentatge de qualitat. En este marc, l’alumnat troba sentit en el seu dia a dia escolar, ja que les interaccions igualitàries engendren il·lusió i certesa per a transformar realitats i construir somnis compartits entre persones diverses.
Des d’esta perspectiva, el model de Comunitats d’Aprenentatge promou la creació de sentit, afavorint el benestar social, emocional i intel·lectual de les persones, atesos diversos aspectes:
1. El sentiment de pertinença, que promou la solidaritat, el respecte mutu, l’amistat, l’autoconfiança, la justícia social, etc.
«Anar al col·legi ja és una part de nosaltres… forgem relacions d’amistat molt valuoses que ens ajudaran en els moments bons i els roïns» (reflexió de dos alumnes de 6é de primària en sessió de tertúlia dialògica)
2. El compromís per construir espais segurs de convivència, generant suport i ajuda a qui més ho necessita i enfortint el posicionament actiu davant qualsevol tipus de violència o maltractament.
«És important anar al col·legi, institut, universitat… perquè no sols s’aprenen assignatures, també diàlegs per a saber tractar bé als altres, i crear amistats boniques» (reflexió de dos alumnes de 6é en sessió de tertúlia dialògica)
3. L’interés per l’esforç, la superació i la responsabilitat davant reptes cognitius i situacions adverses, confiant des d’una mirada optimista amb aspiracions de vida esperançadores i il·lusionants.
«Jo no entenia el valencià i ara ja ho entenc… i estic molt contenta. Amb l’esforç i la responsabilitat, he aprés que tots i totes podem aconseguir el que vulguem i també tenim el mateix dret a somiar el que volem ser de majors» (reflexió d’una alumna de 6° en sessió de tertúlia dialògica)
4. Fomentar el fet de tindre una “raó de ser” dins dels diferents contextos i interaccions, prenent consciència de l’agència humana que qualsevol persona pot exercir per a millorar diferents circumstàncies.
«L’escola és fonamental en la meua vida perquè el que aprenc allí m’ajuda a créixer com a persona i a afrontar millor els reptes del futur» (reflexió d’un alumne de 6° en sessió de tertúlia dialògica)
5. Valorar i cultivar la gratitud i la satisfacció que proporcionen les experiències i relacions amb sentit, mitjançant l’aprenentatge instrumental i els millors sentiments.
«Aprendre en classe ens servix per a interactuar amb persones que no coneixem quasi, però que al final fem un vincle molt especial amb elles» (reflexió d’una alumna de 6° en sessió de tertúlia dialògica)
6. Apreciar i admirar les grans obres de la humanitat des de la reflexivitat intersubjectiva amb les altres persones.
«Si l’amor és veraç, romàntic i igualitari, pot superar qualsevol discussió. L’amor és una força transformadora molt poderosa que és capaç de véncer l’odi, el passat i qualsevol cosa» (reflexió d’un alumne de 6é en sessió de tertúlia literària dialògica de l’obra Orgull i prejuí)
En definitiva, trobar coherència entre els desitjos, els pensaments, la verbalització dels mateixos i les accions que es duen a terme impregna de sentit i construïx bellesa en les trajectòries de vida del nostre alumnat. Les i els professionals de l’educació també es reencanten i s’omplin del sentit profund que aporta transformar i enriquir el paradigma social, científic, cultural i intel·lectual a través d’actuacions educatives d’impacte social, amb les quals creem sentit en espais de diàleg igualitari i intersubjectiu, promovent la llibertat per a pensar, desitjar, triar i actuar.
Imatge: Freepik
Mestra de primària. Participant de la tertúlia pedagògica dialògica "A Muscles de Gegants"