El sèptim principi de l’aprenentatge dialògic és la igualtat de diferències, i es basa principalment en la inclusió de la diversitat humana en el pla democràtic de la convivència.
Les persones som diferents i, alhora, compartim semblances en molts aspectes, com ara la manera de ser, de pensar, de sentir, de percebre i comprendre el món. A través de la nostra socialització, educació, cultura, sexe, gènere, edat, intel·lecte, habilitats i necessitats, es van conformant identitats úniques i col·lectives, les quals tixen el sentit de les nostres vides.
En este paradigma, l’aprenentatge dialògic inclou, valora i fomenta el respecte per la igualtat de diferències:
«Es muy chulo cuando en clase interactuamos con otras personas que no son de nuestra familia porque aprendemos a respetar las diferencias de cada uno y cada una.» (Reflexió d’un alumne de 6é de primària en sessió de tertúlia dialògica)
Especialment en els contextos on s’implementen tertúlies dialògiques, es construïxen i s’entrellacen els més bells sentiments, aquells en els quals es mira a cada persona des de la pròpia humanitat i la capacitat d’enriquiment que proporciona la diversitat en totes les seues manifestacions, gràcies a la reflexió profunda sobre les grans obres universals i els avanços científics d’impacte social que l’actual societat dialògica ens oferix.
«Todo tipo de personas, tengan estudios o no, con bajos niveles económicos, etc., son aptas para hacer tertulias, porque todas somos iguales y diferentes… Si fuéramos todas las personas iguales o nadie hubiera descubierto las tertulias, el mundo sería aburridísimo.» (Reflexió d’una alumna de 6é de primària en sessió de tertúlia literària dialògica)
Així mateix, la igualtat en les diferències comporta que les pròpies diferències no siguen discriminatòries ni opressores entre si, sinó que estes diferències permeten dur a terme la comunicació dialògica igualitària, tenint en compte la intel·ligència cultural i la diversitat en qualsevol tret essencialment humà. D’esta manera, són verdaderament possibles les transformacions socials on l’aprenentatge instrumental i el social es convertixen en la brúixola que crea sentit i orienta cap a accions solidàries que tenen sempre en compte la igualtat en la diversitat.
«Si eres capaz de ponerte en el lugar de otra persona que está sufriendo, es más probable que no haya violencia escolar, porque entiendes que a ti no te gustaría pasar por eso ni que se lo hagan a los y las demás.» (Reflexió d’una alumna de 6é de primària en sessió de tertúlia dialògica)
En els contextos escolars, és fonamental que els i les professionals de l’educació brinden a la comunitat educativa les actuacions basades en teories que afavorixen la inclusió, l’equitat, el respecte pels drets humans i l’aprenentatge de qualitat per a establir coherència entre la igualtat de les diferències i la igualtat dels resultats acadèmics i els progressos socials.
En l’actualitat, continua sent molt necessari i transcendent visibilitzar a les aules la importància de reconéixer i valorar les diferències que ens unixen i ens fan prosperar, fomentant així la igualtat en elles i, per tant, contribuint perquè la justícia social siga de veritat el punt de partida per a projectar somnis de vida i tindre possibilitats perquè es facen realitat.
«Todas las personas tenemos derecho a una educación igualitaria, sea cual sea nuestro género, orientación sexual, nuestra clase social, cultura, edad o formación académica.» (Llibre: Comunidades de aprendizaje, transformar la educación, pàg. 130).
Imatge generada amb IA en Gemini
Mestra de primària. Participant de la tertúlia pedagògica dialògica "A Muscles de Gegants"