Quan parlem sobre la pressió social per tindre relacions esporàdiques amb menyspreu o violència, moltes persones reconeixem situacions en què hem estat sotmeses a ella. Algunes caiem i d’altres no. Però en la majoria dels casos ens preocupa pel que suposa a les nostres vides, a les dels nostres fills i filles, nebots i nebodes, néts i nétes, alumnes. La pressió per destruir la bondat i caure en relacions amb submissió, violència o menyspreu està al voltant. Vinga d’on vinga (amistats, companys i companyes habituals o puntuals en un context nou, xarxes socials, sèries, etc.) pot tindre conseqüències molt importants en la salut de xiques i xics. Les investigacions estan mostrant que els companys i companyes que obliguen altres a tindre relacions amb menyspreu són més freqüents en els rotllos esporàdics que en les relacions estables i es donen ja des d’edats primerenques, en les primeres relacions afectivosexuals.

Esta altra investigació va estudiar en profunditat amb 41 xiques un primer pas sobre com identificar i eliminar la pressió del grup cap a rotllos amb menyspreu o violència, com una baula clau en la prevenció per a la seua salut. L’estudi aporta evidències sobre com, en visibilitzar esta pressió social existent, ja se’n possibilita la superació. Per què és tan important? Perquè la investigació està detectant cada vegada més que molts xics i xiques, o persones adultes en narrar històries de vida, creuen sentir-se lliures quan cedeixen a esta pressió. No adonar-nos-en podria portar a la reincidència o a caure en la pèrdua de sentit.

Per exemple, la investigació explica com el fet que el grup d’iguals valore i parle bé dels nois que representen una masculinitat violenta és molt important. Algunes xiques identifiquen que se senten pressionades perquè els agrade o fins i tot a haver de lligar amb xics que en un inici no els agradaven. Elles narren que la pressió la viuen fonamentalment de dues maneres: la primera, perquè els repeteixen constantment que els agrada un xic, fins al punt que acaben qüestionant els seus propis sentiments, dient que sí per a respondre a la pressió o creient que este xic realment els agrada; la segona estratègia és elogiar estos xics que tracten amb menyspreu, mostrant que són valorats, dient que són molt guapos, o que «este xic triomfa molt».

L’estudi és un pas important per a visibilitzar les formes en què la pressió del grup pot portar moltes joves a tindre relacions amb menyspreu on pateixen múltiples formes de violència. Es fa llum sobre la pressió social del grup com un element essencial que des de la formació del professorat, polítiques educatives i persones investigadores és important tindre en compte per tal d’abordar la prevenció per a la salut en les relacions afectivosexuals que poden viure xiques i xics, així com en les relacions que els envolten.

[Imatge: Freepik]
image_pdfPDF

By Esther Roca

Durant 12 anys, mestra d'educació especial i assessora d'educació inclusiva en la Generalitat Valenciana. Actualment, professora de la Universitat de València. Les seues línies d'investigació inclouen les Actuacions Educatives d'Èxit en diversitat de grups socials i etapes d'aprenentatge, la formació docent, la inclusió educativa i la socialització preventiva de la violència de gènere.