Moltes de les malalties que apareixen en l’edat adulta comencen a gestar-se fins i tot abans del naixement. La ciència porta anys demostrant que les primeres experiències deixen una petjada profunda en el nostre cervell i en tot l’organisme. Què podem fer durant l’embaràs i els primers anys de vida per a millorar la salut?
És fonamental que el coneixement científic arribe a tota la societat per a traduir-se en millors decisions i oportunitats per a la infància. El Centre de Desenrotllament de la Infància de la Universitat d’Harvard recorda una idea clau: en el desenvolupament infantil no sols importa el que ocorre, sinó també quan ocorre. Les primeres etapes de la vida constituïxen una finestra d’oportunitat única, ja que els sistemes biològics són especialment sensibles a les experiències i a l’entorn. Per això, les polítiques públiques i les iniciatives d’entitats socials, escoles i administracions haurien de prioritzar actuacions primerenques basades en evidències científiques.
Segons l’informe del Centre de Desenvolupament de la Infància de la Universitat d’Harvard, les experiències en l’etapa prenatal i en els primers anys influïxen no sols en el desenvolupament del cervell, sinó també en els sistemes immunològic, metabòlic i cardiovascular. Durant l’embaràs i la primera infància, el cervell, el cor, els pulmons i el sistema immunitari es desenvolupen a gran velocitat, per la qual cosa factors com la qualitat de les relacions, la contaminació o l’exposició a substàncies tòxiques poden deixar una petjada duradora. La bona notícia és que protegir els xiquets i xiquetes durant este període genera beneficis que perduren tota la vida.
Quan un xiquet o una xiqueta viu situacions d’adversitat intensa i prolongada, el seu sistema de resposta a l’estrés pot romandre activat durant massa temps. Amb el pas dels anys, esta situació augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars, obesitat o problemes de salut mental. Per això, previndre l’estrés tòxic des dels primers anys constituïx també una estratègia de promoció de la salut.
L’informe proposa mesures concretes que poden impulsar tant les administracions com les comunitats educatives i veïnals per a garantir un començament de vida saludable:
- Fer costat a les persones cuidadores. Mesures com els permisos parentals, les ajudes econòmiques o les xarxes comunitàries reduïxen l’estrés familiar i afavorixen relacions estables i segures per a la infància.
- Crear entorns saludables. Millorar la qualitat de l’aire i de l’aigua en escoles infantils, col·legis, campaments i altres espais freqüentats per xiquets i xiquetes reduïx l’exposició a contaminants perjudicials durant una etapa especialment vulnerable.
- Garantir una vivenda estable. Facilitar l’accés a vivendes assequibles i previndre els desnonaments proporciona un entorn segur que afavorix el desenvolupament infantil.
- Facilitar l’atenció sanitària durant l’embaràs. Acostar els servicis de salut a les famílies, especialment en zones rurals o amb major vulnerabilitat social, millora l’accés a l’atenció prenatal i reduïx les desigualtats des de l’inici de la vida.
Imatge: Chat GPT
Doctora en Educació. Durant 23 anys mestra de pedagogia terapèutica i educació primària i 8 anys directora del CEIP L'Escolaica. Professora en la Universitat de València.