En l’àmbit educatiu, tant docents d’educació infantil, primària, secundària i universitària com les pròpies famílies coincidixen en assenyalar una necessitat clau per a millorar els resultats educatius: enfortir la formació del professorat. Este objectiu és fonamental no sols per als qui formaran a futures generacions, sinó també per als i les docents en actiu, els qui troben en la formació contínua una via essencial per a millorar la seua pràctica. Atendre este procés des dels entorns universitaris és clau, ja que són les institucions que connecten directament amb el coneixement científic, la qual cosa permet fonamentar l’educació en evidències que han demostrat ser efectives.
Recentment, s’ha publicat un estudi que explora les tertúlies pedagògiques dialògiques (TPD) com un model formatiu d’èxit, desenrotllat amb participants de diversos perfils professionals. Entre estos, es troben mestres de diferents nivells educatius, professorat i estudiants universitaris, així com assessors i assessores de centres de formació docent. Els resultats d’esta investigació reflectixen que els seus participants no sols milloren en el seu rendiment professional, sinó també en les seues habilitats interpersonals i en la seua capacitat per a transferir allò que han aprés als seus propis entorns laborals.
Este estudi recolza l’efectivitat de programes de formació contínua basats en l’evidència científica amb impacte social, sumant-se a un cos cada vegada més ampli d’investigacions que subratllen com els i les docents que participen en estos espais de formació dialògica troben l’oportunitat de perfeccionar els seus arguments i estratègies pedagògiques. Este enfocament, sustentat en teories i evidències científiques de referència, permet al professorat incorporar actuacions inclusives a les seues aules amb èxit, mentres enfortixen les seues competències interpersonals i milloren el seu rendiment en diversos contextos educatius. A més, esta formació ha mostrat contribuir al desenrotllament personal, empoderant als seus participants perquè es convertisquen en agents de canvi dins de les seues comunitats educatives.
L’enfocament dialògic, l’intercanvi d’idees, el desenrotllament del pensament crític i la construcció conjunta de coneixement són pilars que enfortixen tant l’educació com el paper transformador del professorat. La seua posada en pràctica a través de les TPD, com a model formatiu efectiu, d’impacte comprovat i orientat a la transformació educativa i social, s’erigix com una actuació essencial i transferible a qualsevol entorn educatiu per a garantir l’èxit.
