Xics igualitaris, valents i segurs i TLD
La tertúlia literària dialògica (TLD) és una de les actuacions educatives d’èxit (AEE) que porten dècades millorant l’educació i les vides de moltíssimes persones, cada vegada en més centres i més països. Ja hem parlat abans en este diari de com les AEE són accions ideals per a promoure les noves masculinitats alternatives (NAM), entre moltes altres millores i beneficis per a les comunitats educatives.
Sabem que les TLD promouen les actituds NAM que necessitem a les aules per a visibilitzar, donar seguretat i atractiu als xiquets i xics que tenen bons valors, un pas crucial per a superar la violència de gènere. En este article volem compartir algunes de les coses que el professorat veu que ocorren durant estes tertúlies.
Moltes vegades, en establir un diàleg igualitari entre xiquets i xiquetes, els uns i les altres compartixen –amb veritable llibertat– les seues valoracions sobre allò que ocorre en els llibres. Així, qualsevol persona, per jove que siga, té la possibilitat de crear debats amb els seus companys i companyes, verbalitzant opinions tan transformadores com esta:
«Però no cregueu que Tom ha sigut tan amable amb ella, perquè li ha dit que si està amb ell no pot estimar ningú més i ha de casar-se amb ell. Això és obligar a la xiqueta» (xiqueta de 6 anys en una tertúlia sobre Tom Sawyer).
Quan són els xics els qui es posicionen valentament, en eixe espai segur que és la tertúlia dialògica, sovint es veu una espècie de reacció en cadena. El grup (xics i xiques) valora molt positivament les actituds valentes i segures contra la violència. Llavors, es torna molt fàcil estar d’acord que cap dels presents vol exercir violència o justificar-la, i unes i altres persones es van sumant a eixe posicionament. A més, veiem com hi ha xics que donen atractiu públicament a les actituds solidàries de les dones i, al mateix temps, hi ha xiques que reforcen les actituds igualitàries dels xics que intervenen, de manera que en el grup es genera una dinàmica en la qual –de manera natural– guanya atractiu qui es posiciona fermament contra la violència:
«No m’agrada que Plutó rapte a Proserpina, siga una deessa o siga el que siga, per a tindre-la com si fora la seua nóvia, una serventa» (xic 1). «Li furta el seu dret a la llibertat» (xic 2). «No m’ha agradat que l’obligara a quedar-se amb ell en el carruatge, perquè al meu entendre cada persona ha de tindre la llibertat de triar amb qui estar» (xica 1). «Hauria de preguntar-li si vol estar amb ell» (xic 3). «Per a tindre-la així, que no vol, preferisc que estiga lliure. Em sembla molt valent el que va fer la seua amiga, que va intentar protegir-la enfrontant-se a un déu; em pareix molt solidària» (xic 4). «A mi també m’ha agradat que l’ajudara, com quan li va dir a Plutó que la soltara» (xic 5). [Metamorfosi (Ovidio), 5é de primària]
Sovint, sorgixen qüestions fonamentals i s’aclarixen ràpidament. Per exemple, la idea que “tots els homes són iguals (i per tant tots són causants de la violència de gènere)”, idea que hui dia arriba a molts xics i homes. En les tertúlies, els xics tenen moltes ocasions de vincular el que ocorre en les històries que lligen amb vivències reals:
«Ser masclista és com… que els xics tenen més poder, però feminista és igualtat» (xic 6). El feminisme em sembla bé, però que no diguen que tots els xics som roïns» (…) «Una vegada vaig vore pel carrer que un xic li estava dient a una xica “vinga, que sé que vols”, i es notava que ella no volia. Si vol, tu ho saps, i se n’aniria amb tu» (xic 7). [La Celestina, 6é de primària]
El tema del consentiment també sol generar consensos molt fàcilment, la qual cosa ajuda a crear en el grup classe un clima de bon tracte, d’atenció als actes comunicatius per a saber si l’altra persona està a gust o no, siga en els jocs de pati, al parc o pels carrers. En canvi, hi ha altres qüestions que generen molt de debat, com l’atractiu o l’enamorament:
«La va veure una vegada i ja està obsessionat. Potser podria conéixer a una altra xica… Ella li va dir que no volia res amb ell i encara continua insistint» (xic 8). «Pot buscar a una altra persona i potser la relació és millor» (xic 9). «Pel que diu, només li agrada pel seu físic, perquè no la coneix» (xic 10). «Però l’amor a primera vista existix; el primer dia que vaig conéixer a la meua millor amiga, ja vaig saber que seríem millors amics» (xic 11). «Però pot ser que al principi et tracte molt bé i quan porteu un any ja no es porta tan bé amb tu» (xic 9). «Però a primera vista només t’enamores del físic» (xic 8). «Doncs la meua millor amiga i jo portem 2 anys de millors amics i no hi ha hagut ni un dia de menyspreu» (xic 11). «Ho pots notar en la veu, el somriure…» (xica 2). [La Celestina, 6é de primària]
En les tertúlies literàries dialògiques, usant les millors obres de la humanitat, els temes relacionats amb la violència, la igualtat o desigualtat entre homes i dones sorgixen tan sovint que esta actuació educativa d’èxit és, en si, una de les millors accions que podem realitzar com a docents per a fomentar les noves masculinitats alternatives.
