Treballar l’ocupabilitat i l’educació en col·lectius vulnerables va molt més allà d’oferir una ocupació o un aprenentatge puntual: es tracta de transformar vides i comunitats. Els sis articles que presentem mostren com, des de diferents experiències —Comunitats d’Aprenentatge, biblioteca tutoritzada, participació de referents culturals i acompanyament educatiu amb altes expectatives—, és possible generar canvis profunds i sostenibles.
La clau està en entorns educatius inclusius i participatius: on el diàleg igualitari i la cocreació entre alumnat, famílies i professionals construïx itineraris formatius i laborals que obrin oportunitats reals; on l’extensió de l’aprenentatge fomenta la integració, el suport mutu i la confiança en el propi potencial; i on referents pròxims, com ara membres de la comunitat gitana, visibilitzen i motiven als qui se senten representats.
Estos exemples demostren que l’educació basada en altes expectatives i en la participació activa no sols millora competències acadèmiques i professionals, sinó que també enfortix l’autoestima, l’autonomia i la cohesió social. Transformar destins sense transformar contextos és insuficient; el que funciona de veritat és construir camins compartits, sostenibles i equitatius, que permeten a totes les persones aconseguir el seu màxim potencial i contribuir a comunitats més justes i inclusives.
Imatge: Freepik
Llicenciada en Pedagogia i doctora en Educació. Durant 17 anys, treballant per la inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables. Professora de la Universitat de València
Mestra d'infantil i primària
Professor de secundària. Catedràtic de Llengua castellana i literatura. Membre fundador d'Asturies AEBE.