Col·lectius en situació de vulnerabilitat social.
En articles anteriors hem reflexionat sobre la necessitat de superar els enfocaments tradicionals d’inserció sociolaboral centrats exclusivament en la incorporació ràpida al mercat de treball. També hem analitzat com les oportunitats laborals sostenibles es construïxen quan les persones compten amb suport social, referents positius i contextos favorables.
I és que, aconseguir una ocupació no sempre garantix una millora duradora de les condicions de vida per als col·lectius en situació de vulnerabilitat; en moltes ocasions manté situacions econòmiques i socials precàries i perpetua les desigualtats socials. La pregunta és cada vegada més rellevant: Què fa que una trajectòria laboral siga realment sostenible?
Les evidències científiques mostren que l’ocupabilitat no depén únicament de les competències individuals; ha d’entendre’s des de les seues tres grans dimensions: factors individuals, circumstancials i contextuals, que condicionen la permanència i el manteniment en el mercat laboral.
Des d’esta perspectiva, resulta pertinent analitzar quines pràctiques educatives contribuïxen a enfortir estes tres dimensions de manera simultània. Diverses investigacions han assenyalat el potencial de les Actuacions Educatives d’Èxit (AEE), àmpliament reconegudes pel seu impacte en la inclusió educativa i social.
Els resultats permeten identificar huit elements clau presents en les AEE que poden transferir-se al disseny d’itineraris d’inserció sociolaboral. En l’article de hui analitzarem els 3 primers.
- En primer lloc, la participació activa en la comunitat. Quan les persones s’impliquen en espais comunitaris, com a escoles o altres espais significatius del seu entorn, aquestos, per la seua proximitat, accessibilitat i rellevància, afavorixen la participació i la continuïtat de les persones, per la qual cosa es consideren espais valuosos per a iniciar i continuar processos formatius. No es tracta de traure a les persones dels seus entorns perquè progressen, sinó generar les condicions necessàries perquè puguen desenvolupar-se i prosperar en els seus barris, convertint-se en agents actius de transformació de les seues pròpies comunitats.
- En segon lloc, apostar per espais intergeneracionals i interculturals enfront d’itineraris segmentats per col·lectius. Les AEE generen una major diversitat d’interaccions socials entre persones amb diferents experiències i trajectòries vitals, la qual cosa afavorix l’aprenentatge mutu, la creació de xarxes i l’accés a oportunitats educatives de qualitat.
- Una tercera clau són les altes expectatives socials i acadèmiques. Amb freqüència, els col·lectius vulnerables són orientats cap a itineraris limitats o ocupacions de baixa qualificació. Les evidències mostren que quan es confia en les capacitats de les persones i li les acompanya per a aconseguir metes més ambicioses, augmenten significativament les seues oportunitats de desenvolupament.
En un pròxim article desenrotllarem la resta de claus.
Imatge: Magnific
Llicenciada en Pedagogia i doctora en Educació. Durant 17 anys, treballant per la inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables. Professora de la Universitat de València