La seua vocació s’allunyava del camí acadèmic. No ho tenia del tot clar: sabia que li agradava ensenyar i ajudar a les persones, però entre l’esforç que suposava una carrera universitària i l’opció més accessible d’una formació curta, com ser esteticista, que també l’atreia, preferia esta última. No obstant això, algú projectava un futur més ampli per a Ella, sostingut per altes expectatives educatives.
Va ser la seua tutora de COU qui, amb un fort compromís pedagògic, va apostar fortament. Amb la simpàtica i afectuosa contundència que la caracteritzava, li va dir una frase que encara li ressona amb força:
«No et preocupes, tu podràs ser esteticista, però primer aniràs a la universitat.»
Aquella frase va ser el pont cap al seu verdader somni. La seua tutora havia dissenyat per a eixe any un entorn de suport constant. Va aplicar estratègies basades en l’aprenentatge entre iguals, dins i fora de l’aula, fomentant la col·laboració entre companyes i companys amb diferents capacitats, amb l’objectiu que Ella superara totes les assignatures. Es va convertir en una figura de referència, practicant el que en pedagogia es coneix com a “andamiatge” o bastida.
La bastida educativa, concepte desenrotllat per Jerome Bruner a partir de les idees de Vigotski, consistix a oferir suport temporal a l’aprenent, perquè puga aconseguir metes que, per si sol o per si sola, no aconseguiria. En el seu cas, va significar passar d’estar a la vora de l’abandó acadèmic a superar amb èxit el curs d’accés a la universitat.
Ella va anar a la universitat i aquell assoliment va marcar l’inici d’un recorregut acadèmic que no es va detindre. Hui també forma part dels qui acompanyen processos sostinguts en altes expectatives. Sap que aquelles decisions i accions de la seua tutora estaven recolzades per la ciència, reconegudes com a evidència científica d’impacte social.
Les altes expectatives, especialment per als qui, en algun moment, han agraït les baixes perquè impliquen menys esforç, poden obrir la porta a un futur inesperat i lluminós. Poden canviar un destí. Ella ho sap bé, i per això identifica i agraïx, profundament, a qui un dia no sols va confiar en el seu potencial, sinó que es va comprometre en què poguera aconseguir-lo.
[Imatge: Freepik]
Llicenciada en Pedagogia i doctora en Educació. Durant 17 anys, treballant per la inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables. Professora de la Universitat de València