Avui, 8 d’abril, es commemora el Dia Internacional del Poble Gitano. Esta data recorda el Primer Congrés Mundial Romaní/Gitano celebrat a Londres en 1971, i on es va establir la bandera i himne gitano.
La bandera és verda i blava, simbolitzant el cel i el camp, amb una roda de carro roja al centre, que simbolitza la vida nòmada i errant, i també la llibertat. Al primer capítol del llibre Les Reivindicacions Educatives de la Dona Gitana de Teresa Sordé i Martí, podem llegir com el poble gitano no ha intentat mai dominar cap altre poble i no ha imposat la seua cultura, s’ha caracteritzat per respectar la diversitat i la pluralitat. D’altra banda, malgrat estar distribuïts per tot el planeta el poble gitano ha mantingut la seua identitat, una cultura i unes tradicions comunes que els diferencia d’altres grups amb els quals interactua, encara que seria erroni pensar que són un grup homogeni, i que no presenten subgrups quant a varietats culturals, lingüístiques i de tradicions.
No obstant, el fet de viure distribuïts arreu del món i ser un grup minoritari en diferents llocs ha suposat sovint gran discriminació, convertint-los en un grup vulnerable. Enfront d’açò, la societat actual ofereix noves oportunitats de participació en espais que fins ara havien estat restringits a experts, com Habermas explica. Són molts els articles que al Periódico Educación s’han publicat sobre les fites aconseguides i objectius per complir relacionats en el poble gitano. Avui, 8 d’abril, volem recordar el que diu l’Informe d’antecedents sobre la situació educativa dels romanís en la UE: l’Agència de Drets Fonamentals de la UE, en una enquesta realitzada en 2016, mostrà que les comunitats romanís encara enfronten segregació i discriminació.
La qüestió no és si l’escola reprodueix les desigualtats socials, sinó que determinats tipus d’educació sí que ho fan. Per això somiem i vivim una escola dialògica, amb altes expectatives per tothom, una escola que visibilitze i represente a tots i totes, siguen de la ètnia, sexe o procedència que siguen, una escola que transforma la societat i la fa més justa i igualitària. Per això volem recordar que tenim moltes claus al nostre abast, especialment, involucrant a les famílies i alumnat en l’escola mitjançant l’aprenentatge dialògic. En el cas de la participació de voluntariat gitano dins de les aules, no sols accelera els aprenentatges perquè suposa un suport per al mestre a l’aula, sinó perquè dota de sentit i dona diversitat a les interaccions que es generen. A més a més, quan un referent gitano del barri entra en l’aula pot motivar més a l’alumnat gitano que se sent representat.
Finalment, el que sí que hem de fer, si volem fer front al racisme postmodern, és no creure en rumors falsos que diuen que les ètnies són causants de l’èxit o fracàs escolar, o que les famílies gitanes no tenen interés per l’escola, i vetlar per la visibilització de la cultura gitana, enriquir-se de la diversitat, sempre amb una mirada que té com a principi fonamental la igualtat.
[Imatge: Unsplash]
Mestra d'infantil i primària