Oposats o units?
En les relacions amb altres persones hi ha un element que és clau i que interessa a la majoria. Es tracta del llenguatge i de l’efecte que té a les interaccions. Resulta valuós, per les conseqüències que pot tindre, reflexionar sobre allò que ens aporta la investigació sobre l’enllaç entre el llenguatge del desig i el llenguatge de l’ètica en les relacions i les interaccions que es donen a l’escola. En matèria de convivència, l’evidència científica ens pot donar llum per a poder prendre decisions que tinguen impacte a les vides de l’alumnat, professorat i famílies.
El llenguatge del desig es refereix a la capacitat de generar atracció i desig a través de la comunicació entre persones, i sol ser el que es dóna entre iguals i amistats en diversos entorns. Quan algú es refereix a classe a alguna cosa o persona atractiva, fa servir un tipus de gestos, paraules i mirades que destaquen el desig que genera esta persona; per exemple, ”este és un campió”, amb tot el que comporta este comentari. El llenguatge de l’ètica és el que descriu els valors socials i ètics en una persona. A l’escola es repeteixen les ocasions en què es parla d’un alumne o alumna que compleix les normes i que és bon estudiant, a qui moltes persones descriuen com “és bon xaval, un exemple”, definint en els actes comunicatius els valors que l’acompanyen.
D’entrada, hem d’especificar que llenguatge del desig i llenguatge de l’ètica no han de ser oposats; això dependrà de l’enfocament de socialització que fonamente la interacció. Si són relacions tradicionals, en què hi ha doble moral, i en què se separen estes idees de desig i ètica, existirà una oposició a generar atractiu cap als valors ètics i cap a les persones que es mouen en base a ells. Són entorns o relacions en què s’uneixen atractiu i violència. Així doncs, si el llenguatge de l’ètica està desproveït d’atractiu, amb bones relacions i amb valors ètics, es conceben com a missatges de tipus moralista i exempts de desig. Tot això ha provocat que, durant segles, es perceben com a atractius aquells que són violents.
Per estos arguments és vital que es promoga la creació d’espais on es possibilite un llenguatge del desig que vaja unit al llenguatge de l’ètica i, sobretot, que tinga lloc entre iguals. Sabem que el diàleg entre iguals que va en esta línia suposa l’alliberament de les cadenes del discurs coercitiu imperant que impulsa l’atracció cap a persones que no tenen bons valors i que usen la violència.
Les tertúlies dialògiques són un espai educatiu que permet crear les condicions en què el diàleg entre iguals uneix el llenguatge del desig al de l’ètica, mentre els xiquets i xiquetes parlen sobre les millors creacions de la humanitat. Expressen les seues opinions, sentiments, reflexions i pensaments amb les companyes i els companys de classe. Ells i elles són els protagonistes dels diàlegs i dels arguments, de manera que entre ells es parlen amb llenguatge del desig, pel simple fet de compartir-ho en igualtat i per les obres que es fan servir. Hi apareixen temàtiques que estan relacionades amb el desig, com per exemple:
- l’amor romàntic, com a ideal basat en la igualtat i sentiment profund, que apareix de forma habitual en les obres que són les millors creacions de la humanitat;
- la valentia i el coratge dels personatges per a afrontar les vicissituds a què s’enfronten a la història, que és un tòpic clau i recurrent en este tipus d’obres;
- l’atracció basada en valors socials, que sorgeix en les obres de més qualitat, amb moltes interaccions i relacions en què es visibilitzen actituds atractives amb components ètics.
Així doncs, encara que no sempre és fàcil per al professorat aconseguir esta unió entre allò que és bo i allò que atrau l’alumnat, les tertúlies dialògiques són una manera especialment efectiva d’unir llenguatge del desig a llenguatge de l’ètica entre iguals.
