Fa unes poques setmanes, un grup de catorze mares va decidir tornar a asseure’s en una aula del CEIP Antonio Ferrandis de La Coma de Paterna com a alumnes del taller d’Alfabetització que oferix l’escola organitzada com a Comunitat d’Aprenentatge. Al costat de diverses voluntàries, van reprendre les seues classes d’alfabetització que naixien d’un desig expressat per elles mateixes: aprendre a llegir i escriure en el mateix col·legi on cada dia aprenen els seus fills i filles.
La iniciativa es va desenrotllar l’anterior curs escolar en el marc de l’actuació educativa d’èxit de formació de familiars, basada en l’aprenentatge dialògic (Flecha, 1997). Des de l’inici, l’objectiu va ser més enllà d’aprendre lletres, síl·labes i normes ortogràfiques; es tractava de generar un espai d’aprenentatge compartit, de diàleg, de suport mutu i d’altes expectatives.
Després de mesos de treball, les participants van valorar molt positivament el taller i van expressar que significava tant aprendre per a ajudar als seus fills i filles amb els deures com comunicar-se millor amb altres persones o fins i tot obtindre, més avant, el permís de conduir. També destacaven sentir-se còmodes i part del grup, i el desig de comptar amb més sessions setmanals per a agilitzar l’aprenentatge. El taller era molt més que un espai per a aprendre a llegir i escriure: era una oportunitat per a compartir, guanyar confiança i plantejar-se nous reptes. Arribem al final del curs i ens vam proposar iniciar el següent amb una tertúlia literària dialògica utilitzant grans obres de la literatura universal. El nou repte era ambiciós, però sabíem que les evidències científiques mostren que acostar les millors creacions culturals a totes les persones, sobretot als qui històricament han tingut menys oportunitats d’accedir a elles, garantint interaccions de qualitat, genera més oportunitats d’aprenentatge i desenrotllament que rebaixar els continguts o les expectatives.
D’entre diverses alternatives, les mamàs van triar Platero i jo, de Juan Ramón Jiménez, i de seguida vam comprendre que havíem encertat. Va bastar llegir una pàgina i mitja perquè les participants identificaren quasi una desena de paraules que mai havien utilitzat: crepuscle, musell, espills d’atzabeja, ambre o trotar, entre altres. No obstant això, lluny de generar rebuig, aquelles paraules van despertar curiositat. Les dones preguntaven, debatien, proposaven interpretacions al costat de les voluntàries i connectaven les expressions del text amb les seues pròpies vivències. Així van descobrir que eren capaços de comprendre una obra literària i d’acostar-se a un vocabulari i a unes converses que, en un principi, pensaven que estaven fora del seu abast.
L’elecció de les grans obres de la literatura per a realitzar tertúlies literàries dialògiques no és casual. Estes obres contenen un llenguatge ric, complex i precís que amplia les possibilitats comunicatives dels qui les lligen. A més, aborden els grans temes i valors que han preocupat la humanitat al llarg de la història: l’amor, l’amistat, la justícia, la llibertat, la dignitat o la solidaritat. Llegir-les col·lectivament en format de tertúlia dialògica permet que totes les persones, independentment del seu nivell educatiu previ, puguen dialogar sobre qüestions profundament humanes des de posicions d’igualtat.
Ara, amb l’inici d’un nou curs escolar, tornen les ganes d’aprendre. Algunes participants es van emportar Platero i jo a casa; unes altres van fotografiar totes les pàgines del capítol per a preparar-lo abans de la següent tertúlia i fins i tot van compartir el seu desig de llegir-lo al costat dels seus fills i filles. Gestos senzills que mostren que la lectura transcendix l’aula. El que succeïx cada setmana en este taller ens recorda una cosa fonamental: quan l’educació es construïx des del diàleg, les altes expectatives i l’accés a les millors creacions culturals de la humanitat, l’alfabetització es convertix també en esperança, en oportunitats i en futur.
Llicenciada en Pedagogia i doctora en Educació. Durant 17 anys, treballant per la inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables. Professora de la Universitat de València
Durant 12 anys, mestra d'educació especial i assessora d'educació inclusiva en la Generalitat Valenciana. Actualment, professora de la Universitat de València. Les seues línies d'investigació inclouen les Actuacions Educatives d'Èxit en diversitat de grups socials i etapes d'aprenentatge, la formació docent, la inclusió educativa i la socialització preventiva de la violència de gènere.
Mestra d'educació infantil, cap d'estudis i responsable del Projecte de Participació de Famílies, Escola de Mares i Formació de Familiars (taller d'alfabetització) del CEIP Antonio Ferrandis, comunitat d'aprenentatge del barri de La Coma, Paterna.
Estudiante de Ciclo Formativo Medio en IES la Eliana. Presidenta de la ONG Ribarroja Solidaria.
Mare d'una alumna a un centre d'educació especial, que participa amb la seua filla en les tertúlies feministes dialògiques
Integradora social. Estudiante de Grado en Educación social en la Universidad de Valencia.