En este segon article sobre la UCLA Center for the Developing Adolescent podem descobrir informació important per conéixer i comprendre als nostres alumnes (o familiars preadolescents) del tercer cicle. Es tracta d’un període en el qual, al voltant dels 9 o 10 anys, els canvis hormonals inicien una etapa d’aprenentatge i desenvolupament intensos, quan les cèl·lules cerebrals es formen, enforteixen i simplifiquen les connexions en resposta a les nostres experiències més ràpidament que en qualsevol període de la vida després de la primera infància. És, per tant, una etapa en la qual el seu cervell està en plena ebullició i que hem d’aprofitar i cuidar, ja que, si basem el nostre treball en la ciència segur que anem a allò que vertaderament funciona.
Segons llegim a l’article;
L’activitat augmenta especialment a les xarxes cerebrals que ens impulsen a explorar el món, aprendre dels nostres errors i connectar amb els altres de noves maneres. Aquest aprenentatge que desenvolupa el cervell es produïx a través d’experiències directes en els nostres entorns i relacions interactives i receptives: amb les nostres famílies i companys, a les nostres aules i barris, en activitats comunitàries i fins i tot en línia.
Quan llegim aquests resultats d’investigacions científiques, és quasi automàtic pensar en els grups interactius que duguem a terme a les nostres aules, on l’alumnat interactua, intercanvia opinions argumentant, s’equivoca i corregix i, en definitiva, teixix connexions neuronals fortes i potents. En grups heterogenis d’iguals, i moderats per un voluntari adult, interactuen en diferents activitats per aconseguir interaccions de qualitat encaminades a l’aprenentatge i a millorar les relacions.
A més a més, si seguim llegint l’article ens parla de;
la xarxa de regions cerebrals que formen el “cervell social” també canvia durant l’adolescència. Aquests canvis ens ajuden a sintonitzar amb els senyals socials i emocionals, com ara les expressions facials o el rebuig i l’aprovació socials, i augmenten el nostre desig de guanyar-nos el respecte i contribuir als altres. També ens permet aprendre els matisos dels contextos socials canviants de manera que ens ajuden a preparar-nos per a les relacions adultes.
I que fem sinó aprendre matisos socials en les assemblees a les escoles quan seguim el model dialògic de prevenció i resolució de conflictes?
Amb una expectativa utòpica, somniem i creem un món lliure de violència, un món de relacions plenes de bellesa, veritat i bondat, una socialització que té com a base el diàleg igualitari, i tot això ho podem fer en les assemblees i amb les tertúlies dialògiques. I tal com diu l’article;
és un moment important, ja que, l’escorça prefrontal (la regió del cervell que orquestra el pensament crític i el control del comportament) experimenta el seu període de desenvolupament més ràpid durant l’adolescència. Interactuar amb altres persones i el nostre entorn i aprendre dels nostres èxits i errors, conegut com a “aprenentatge basat en l’acció”, ajuda a donar forma a l’escorça prefrontal enfortint les connexions dins d’ella i entre ella i altres xarxes cerebrals. Aprenem a través de la pràctica repetida, que inclou intentar-ho i de vegades fallar, què és adaptatiu i apropiat en diferents situacions i com guiar el nostre comportament en conseqüència, de manera que ens equipe per perseguir nous objectius amb visió de futur.
De la mateixa manera que l’adaptabilitat del cervell durant l’adolescència fa que les connexions es formen ràpidament en resposta a les experiències, l’adolescència també és un moment en què les experiències negatives, com ara el racisme, altres formes de discriminació, la pobresa o l’abús, poden crear turons més pronunciats perquè els joves puguen cap a una edat adulta saludable. Quan els adults s’asseguren que tots els joves, especialment aquells que han experimentat adversitats anteriors, tinguen el que necessiten al llarg del seu camí, poden desenvolupar les habilitats i capacitats que necessiten per prosperar com a adults.
De manera que quan parlem de crear espais segurs de diàleg a les aules i quan fem tertúlies dialògiques estem posant damunt la taula temes que van creant connexions positives i ajudem a podar aquelles experiències negatives que puga haver experimentat l’alumnat en el seu passat o present.
En definitiva, els recursos, les oportunitats i les experiències que proporcionem com a adults dins i fora de l’escola poden ajudar els cervells dels joves a construir les extenses xarxes de connexions que gestionaran els coneixements i comportaments complexos necessaris per a navegar per l’edat adulta. Entendre com i per què el cervell es desenvolupa durant l’adolescència ens permet proporcionar el suport que els joves necessiten per construir connexions saludables que ajudaran els nostres joves i les nostres comunitats a prosperar. Obviar aquests estudis i el que ens diu la ciència seria atemptar contra els drets del nostre alumnat i no donar-los les millors oportunitats perquè l’èxit requerix rigorositat i ciència.
Mestra d'infantil i primària