Un error en els programes d’inserció sociolaboral
En moltes iniciatives d’inserció sociolaboral amb col·lectius vulnerables, s’ha apostat per desvincular les persones dels seus entorns, realitzant programes fora de les seues comunitats amb la idea de fomentar la seua autonomia i independència. No obstant això, l’experiència demostra que esta ocurrència resulta ineficaç. Sense proximitat ni un ambient proper i transformador, moltes persones ni tan sols inicien els programes o acaben desvinculant-se d’ells.
Esta problemàtica és analitzada en la investigació Comunidad de aprendizaje y empleabilidad. Voces de la mujer gitana, que examina l’impacte de les Comunitats d’Aprenentatge (CdA) en contextos d’exclusió social. L’estudi se centra en dos dones gitanes que, a través d’actuacions educatives d’èxit, han aconseguit integrar-se en el mercat laboral i contribuir a la transformació social de les seues comunitats, afavorint entorns més sostenibles i inclusius.
Una d’elles, inicialment desvinculada del col·legi dels seus quatre fills i filles, va començar a participar com a voluntària en grups interactius dins de l’aula d’un d’ells. Gràcies al suport del professorat, es va animar a formar-se en la mateixa escola, acompanyada per docents i la directora del centre. Hui treballa com a monitora de menjador en la CdA, una ocupació que li agrada i li permet conciliar la seua vida laboral i familiar. En les seues pròpies paraules:
«Abans no estava tan involucrada amb el col·legi… no venia quasi a les reunions… Jo deixava els xiquets i adeu! No pensàvem en un futur… Ara he de reprendre uns cursos més… En tot moment tinc moltíssim suport de les companyes del treball, de les professores o de la directora…»
L’estudi també ressalta com les CdA transcendixen l’àmbit escolar i generen canvis en tota la comunitat. Un exemple d’això és el club de valentes i valents violència zero, basat en el model dialògic de prevenció i resolució de conflictes. Esta acció involucra al professorat, les famílies i l’alumnat, premiant als qui denuncien situacions de violència i fomentant un ambient de respecte i justícia. Com relata una de les dones:
«Abans tot això del carrer arribava al col·le… Ara és al revés: el que té de bo el col·le es porta al carrer.»
Este estudi mostra que treballar l’ocupabilitat en comunitats vulnerables va més enllà d’aconseguir una ocupació; és un procés de transformació social que enfortix comunitats sostenibles. Treballar-la des del propi entorn no sols facilita la inserció laboral, sinó que la fa sostenible en basar-se en xarxes de suport i recursos locals. D’esta manera, les CdA es perfilen com una estratègia efectiva per a reduir desigualtats i fomentar la cohesió social, permetent a les dones gitanes superar barreres de gènere i ètnia en el mercat laboral. Encara que esta investigació es basa en dos casos concrets, convida a futures investigacions a explorar de quina manera els factors estructurals, com ara les polítiques d’ajuda social i altres programes compensatoris, poden integrar-se amb estos projectes comunitaris per a contribuir realment a la inclusió social i laboral de més dones gitanes.
Llicenciada en Pedagogia i doctora en Educació. Durant 17 anys, treballant per la inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables. Professora de la Universitat de València