La comunitat d’aprenentatge com a ferramenta per a transformar l’ocupabilitat del poble gitano
Durant quasi 20 anys, vaig treballar en programes d’inserció sociolaboral dirigits a col·lectius amb dificultats d’accés a l’ocupació. Vaig creure fermament en la missió de millorar l’ocupabilitat de les persones, fins que vaig comprendre que molts d’estos programes, lluny de generar un veritable canvi, perpetuaven les desigualtats socials. Es parlava d’ocupabilitat quan, en realitat, la majoria de les vegades es facilitava un accés ràpid a ocupacions precàries i temporals, complementat amb formacions breus sobre autoestima, motivació o formació en treballs de baixa qualificació que, en lloc de transformar les condicions estructurals, només ajudaven les persones a adaptar-se millor al seu context desigual. Encara que va haver-hi itineraris amb un altre enfocament que van aconseguir un impacte positiu i van ser verdaderament transformadors, la realitat és que molts altres reforçaven les mateixes barreres que pretenien derrocar. Els col·lectius amb majors dificultats d’inserció, com la comunitat gitana i altres grups vulnerables, necessiten oportunitats reals que transformen el seu futur i el de les seues comunitats.
En este context, la investigació “Estudio de caso del impacto del proyecto Comunidades de Aprendizaje en el aumento de la empleabilidad de la población gitana en situación de desigualdad social” s’alinea amb les estratègies de la Unió Europea (2020-2030) per a la inclusió del poble gitano, que busquen reduir la segregació educativa i disminuir la bretxa d’ocupació. L’objectiu era analitzar l’impacte d’un projecte de comunitat d’aprenentatge (CdA) en la millora de l’ocupabilitat de sis persones gitanes que treballen en la mateixa CdA, abordant un buit en la literatura sobre com estes experiències educatives poden transformar oportunitats laborals.
Els resultats mostren que determinades accions implementades en la CdA generen un impacte significatiu en el desenrotllament de competències acadèmiques i sociolaborals. Es tracta de les actuacions educatives d’èxit identificades en el projecte europeu INCLUD-ED, que aconseguixen:
- altes expectatives acadèmiques;
- diàleg igualitari entre la comunitat i els professionals de l’educació;
- participació activa de les famílies;
- voluntariat extern i també emergent des de la pròpia comunitat gitana, compromés amb eixes altes expectatives acadèmiques; i
- una gestió de l’absentisme i els conflictes a través del model dialògic de prevenció i resolució de conflictes.
La literatura ha assenyalat reiteradament que el nivell educatiu és un filtre clau per a l’accés al mercat laboral, i el nostre estudi ho confirma: proporcionar altes expectatives acadèmiques en la comunitat gitana ha resultat en majors oportunitats d’ocupació de qualitat i estabilitat. Com a prova d’això, els tres hòmens i les tres dones gitanes del nostre estudi treballen o han treballat en la CdA en llocs de monitors i monitores escolars i altres suports educatius. I continuen en contacte amb la seua educació: dos d’ells estan cursant estudis superiors i una ha promocionat a tècnica de suport educatiu en una altra entitat. S’han convertit en referents dins de la seua comunitat, ampliant els horitzons acadèmics i laborals d’esta.
L’impacte va més enllà del nivell educatiu. Observem que el treball i el voluntariat, en el qual també participen alguns dels i les participants de l’estudi dins de la CdA, enfortixen l’autonomia, l’autoestima i el sentit de pertinença, factors clau per a l’ocupabilitat. Competències clau com la gestió de l’estrés, la flexibilitat laboral i l’empatia emergixen amb força en este entorn, alineant-se amb els indicadors internacionals de competències que augmenten l’ocupabilitat.
Este estudi demostra que la millora de l’ocupabilitat en contextos marcats per la desigualtat social és possible quan es creen entorns educatius i participatius transformadors. La CdA no sols educa: genera itineraris formatius i laborals sostenibles per a la comunitat gitana, evidenciant que l’educació, quan es basa en la participació i l’equitat, és un veritable motor de canvi social.
[Imatge: Unsplash]
Llicenciada en Pedagogia i professora de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat de València