Són moltes les publicacions científiques que han evidenciat el poder transformador de la biblioteca tutoritzada (BT) com a extensió del temps d’aprenentatge. En este article oferim algunes de les millores que en el nostre centre hem observat des que la vam posar en marxa en el curs 2019/2020 (presencial i en línia durant el període de confinament per la COVID-19) i que coincidixen amb el que la literatura científica ve assenyalant des de fa ja dècades.

A través d’una participació educativa de la comunitat que oferix més temps, més espais i més persones, l’extensió del temps d’aprenentatge aconseguix un entorn segur que enfortix les xarxes generades per les actuacions educatives d’èxit. Gràcies a les interaccions amb persones diverses, la BT aconseguix millores en l’aprenentatge, la convivència i els valors; fomenta el suport educatiu, l’ajuda en la realització de tasques, l’aprofundiment dels continguts, etc.

En el nostre centre, la BT va ser la primera AEE que vam posar en marxa, en vore que gran part de les inquietuds del professorat se centraven en la falta de continuïtat en el treball diari d’una part important de l’alumnat (la no realització de tasques a casa, la falta d’estudi…). Això repercutia en l’acompliment de tots i totes en les classes, amb el consegüent fracàs escolar i problemes de convivència. Com, a més, el desànim tenallava el llenguatge de la possibilitat i érem a penes 3 docents els implicats en la nova proposta de les AEE, ens vam decidir per la BT per a aconseguir millores interferint el mínim possible en la vida ordinària del centre.

Així, en la línia de moltes comunitats d’aprenentatge i de moltes altres escoles que, sense constituir-se com a tals, posen en pràctica l’extensió del temps d’aprenentatge, en el nostre institut experimentem i seguim experimentat les següents millores gràcies a la BT:

  1. S’evita l’estigmatització de l’alumnat i la falta de benestar que generen en tots i totes les mesures de suport dins o fora de l’aula, benintencionades, però tremendament segregadores i estigmatitzadores a vegades per estar, a més, habitualment enfocades en el dèficit. En la BT, tot això se suplix amb ajuda i suport a aquells xiquets i xiquetes que ho necessiten.
  2. S’acceleren els aprenentatges i s’evita que dificultats puntuals en una matèria s’enquisten i suposen un llast en l’experiència acadèmica de l’alumnat. A través de l’ajuda del voluntariat, se solucionen aspectes concrets vinculats a les competències i destreses bàsiques o a continguts específics: resoldre equacions, formular, trobar idees principals en un text, analitzar sintàcticament, etc.
  3. Es genera una xarxa d’ajuda que projecta altes expectatives a tot l’alumnat gràcies a la connexió directa entre la BT i les activitats acadèmiques del matí, amb persones voluntàries que participen en els dos moments perquè acudixen també a les tertúlies dialògiques i als grups interactius en horari lectiu.
  4. S’afavorix la inclusió i millora la convivència per ser un espai d’integració de tota mena d’alumnat: des d’alumnat amb NEE a alumnat nouvingut que a vegades té el seu primer contacte amb l’escola acudint a la BT. En este últim cas, per exemple, hi ha ocasions en què, quan l’alumne o l’alumna s’incorpora per primera vegada a la seua aula, ja sap què s’està treballant en classe, ja té algun conegut en el seu grup i coneix molts detalls de la classe gràcies al seu primer contacte amb el centre el dia anterior en la BT.
  5. Es generen llaços d’amistat i de solidaritat a través de l’ajuda mútua i els jocs acadèmics que també es posen en pràctica en el temps estés d’aprenentatge.
  6. Es fa present el llenguatge de la possibilitat (també entre el professorat que impartix classe als matins), així com la transformació de les dificultats en possibilitats i la comunicació d’altes expectatives entre alumnat, famílies, docents i comunitat educativa en general.

Estos i molts altres beneficis, tant per a alumnat com per a famílies voluntàries i docents, són els que genera la BT, una actuació educativa d’èxit que urgix donar a conéixer en totes les comunitats educatives i afavorir-la per a dur-la a terme amb rigor, per a la millora de tots i totes, perquè ningú quede arrere, per a evitar l’abandó escolar i aconseguir una convivència on la “igualtat de les diferències” siga una realitat que assegure l’èxit escolar i millore les vides de tots i totes.

image_pdfPDF
+ posts

Professor de secundària. Catedràtic de Llengua castellana i literatura. Membre fundador d'Asturies AEBE.