Actualment, la visibilització i la detecció de la dislèxia estan progressant a nivell acadèmic, polític i social. És molt important en este sentit tindre consciència de les dificultats d’aprenentatge respecte al desenrotllament del llenguatge, la lectura i l’escriptura. No obstant això, és suficient quedar-nos en els percentatges dels diagnòstics? És educatiu i eficaç actuar a les aules en un pla individualista? Quin paper juga el context escolar? Podem els i les professionals de l’educació generar interaccions a través de l’aprenentatge de qualitat per a previndre i superar dificultats?
L’aprenentatge de la lectura en edats primerenques és crucial, i no qualsevol manera d’aprendre a llegir és òptima, per molt “innovadora” que siga. Hi ha evidència sòlida de la rellevància que té, des dels inicis, la consciència fonològica, així com el fet de posar l’accent en les habilitats comunicatives, semàntiques i sintàctiques per a anar evolucionant en l’àmbit lector i lingüístic. Estos aspectes poden ajudar moltíssim perquè xiquets i xiquetes amb dislèxia puguen previndre i superar dificultats específiques en el seu dia a dia escolar, conjuntament amb els seus iguals, docents i familiars.
«Llegir implica compartir espais, construir pensaments i augmentar els aprenentatges i motivacions educatives, i això no és un procés individual sinó col·lectiu.» (Soler, 2003)
Cal remarcar que, en funció dels factors socials i d’aprenentatge que es presenten a l’aula, l’alumnat amb dislèxia pot arribar a sentir-se diferent dels altres iguals, patir estrés, vergonya, esgotament i molta frustració amb unes certes tasques escolars relacionades amb la lectoescriptura i el domini del llenguatge. Estes limitacions poden donar un gir i fins i tot previndre’s si es posa el focus en el benestar social i en l’acceleració, evolució i motivació per l’aprenentatge, abordant des de la perspectiva dialògica i comunitària espais guiats per les interaccions igualitàries entre docents, alumnat, famílies i comunitat educativa.
- Per part del professorat: és essencial brindar tot el suport necessari; organitzar la realització de les tasques acadèmiques en xicotets grups heterogenis, presentar el procés d’aprenentatge de manera clara, organitzada i seqüenciada, assegurant la comprensió, marcant temps de lectura dialògica, reflexió intersubjectiva i revisió de les tasques. També és rellevant visibilitzar referents per a proposar noves metes intel·lectuals i socials, fomentant l’autoconfiança i la il·lusió per aprendre tots els aspectes vinculats a la llengua i al llenguatge en qualsevol matèria.
- Per part dels iguals: totes les persones del grup seguixen els passos d’este procés al mateix temps; és transcendental respectar la diversitat de veus en la lectura i en l’escriptura, alhora que reconéixer i visibilitzar que totes les persones ens enriquim amb l’ajuda mútua, independentment de les nostres diferències. Quan això succeïx, els xiquets i xiquetes amb dislèxia obrin horitzons per a entaular vincles d’amistat més profunds i, en conseqüència, es crea sentit entre les interaccions, la convivència i el coneixement.
- Per part de les famílies: és decisiu acompanyar als seus fills i filles en les tasques escolars, tenint en compte la manera d’aprendre a l’aula i les necessitats específiques, així com participar activament en classe, en trobades de qualitat com són les tertúlies dialògiques i els grups interactius.
L’alumnat amb i sense dislèxia té dret a estar en un espai d’aprenentatge segur, amb altes expectatives i on la dimensió instrumental garantisca la igualtat en les diferències, per a arribar a la igualtat dels resultats de totes i tots. En este marc, les evidències científiques d’impacte social llancen llum cap a les condicions acadèmiques, comunicatives, sociològiques i pedagògiques que requerix una educació enfocada al desenrotllament intel·lectual i social en qualsevol context.
[Imatge de Gerd Altmann en Pixabay]
Mestra de primària. Participant de la tertúlia pedagògica dialògica "A Muscles de Gegants"