Els efectes i els impactes de tindre dificultats específiques d’aprenentatge de la lectura, escriptura o càlcul van més enllà de les estratègies necessàries per a millorar resultats en estos terrenys, és a dir, més enllà de trobar mecanismes de treball i esforç que fan falta per a superar les dificultats, que ja sabem que estaran presents durant tota la vida.

Les dificultats específiques de lectura, escriptura i càlcul tenen una prevalença d’entre el 8 i el 12% de les persones, per la qual cosa estadísticament en cada classe de 25 xiquets i xiquetes hi hauria 2 amb estes dificultats. Només es veuen afectats en estes destreses, per la qual cosa no hi ha un altre problema cognitiu. Solem detectar-ho amb alumnat que té una disparitat molt gran entre el que llig i escriu i el que expressa oralment, perquè la dificultat es relaciona amb errors de consciència fonològica i visual, que dificulten el reconeixement de lletres, paraules i, per tant, que afecta la comprensió i a totes les tasques derivades de la lectura. I encara que és molt comú i coneguda, la dislèxia està infradetectada, per la qual cosa molts xiquets i xiquetes la patixen sense saber-ho i això té greus conseqüències. 

La salut mental pot vore’s afectada en estes persones, però també sabem que la causa d’estos problemes d’ansietat, baixa autoestima, depressió, etc., no es deriva de la pròpia dislèxia, sinó de tercers factors. El primer seria la falta de detecció i diagnòstic, per la qual cosa és important que el professorat conega els principals senyals d’alarma. Però també hem de tindre clar i no hem de confondre les causes amb les conseqüències dels problemes de salut mental. La causa de les dificultats de lectura és la dislèxia, un trastorn de desenvolupament amb base neurobiològica, però els problemes de salut mental que patixen les persones amb dislèxia no deriven de la dislèxia, sinó que són resultat de factors socials, familiars i personals. Segons els entorns en els quals visquen, segons les expectatives, l’impuls cap a l’esforç que reben, la pressió social, la violència, el bullying, l’assetjament, la inclusió, la qualitat d’ajuda entre iguals, la solidaritat… serà més o menys probable que apareguen problemes de salut mental.

Esta és una gran notícia, perquè permet pensar que la forma en què estructurem i organitzem els entorns educatius i socials permetrà millorar els aprenentatges d’estes xiquetes i xiquets, però, a més, permetrà reduir o augmentar els problemes de salut mental, la qual cosa, evidentment, tindrà un efecte en els aprenentatges.

Els entorns educatius inclusius, les actuacions educatives que donen els millors resultats, en els quals realment existix la solidaritat entre iguals, on les expectatives són altes cap a l’alumnat i entre iguals, són espais en els quals les persones que tenen dislèxia poden esforçar-se i desenvolupar-se per a millorar les seues destreses i aprendre estratègies que els permeten avançar i caminar de manera ferma cap a la vida, sense por al fet que les seues dificultats, que no han triat tindre, siguen un llast perquè els entorns no han sigut capaços de generar una resposta social i educativa que ajude les persones a millorar. 

[Photo by Michał Parzuchowski on Unsplash]

By Josep Maria Canal

Mestre d’educació especial i primària. Professor de la Universitat Internacional de València. Les seues línies d'investigació inclouen les Actuacions Educatives d'Èxit, la inclusió educativa, les Noves Masculinitats Alternatives i la socialització preventiva de la violència de gènere.