A les escoles, cada dia, podem trobar alumnat amb dificultats d’aprenentatge que intenta desenvolupar-se a les aules malgrat les barreres que troben en els seus contextos. Per tal d’aconseguir véncer aquestes dificultats els xiquets i les xiquetes necessiten que el seu entorn siga capaç de proporcionar interaccions potents i acceleradores.
El progrés dels xiquets i xiquetes amb dificultats específiques d’aprenentatge en la lectura, l’escriptura o les matemàtiques, tal com evidencia la publicació científica Teacher Attitudes Toward Dyslexia: Effects on Teacher Expectations and the Academic Achievement of Students With Dyslexia, depén de les expectatives que tinga el professorat sobre les possibilitats d’aprenentatge i de millora. Seguint aquella dita que suggereix que l’alumnat no fa el que diem sinó que copia el que fem, la investigació sobre l’efecte de les expectatives del professorat en l’alumnat amb dislèxia ofereix evidències clares: els xiquets i xiquetes responen, en els seus resultats acadèmics, a les creences dels i les mestres.
Les actituds implícites del professorat, és a dir, aquelles que realment estan dirigides pels seus pensaments, influeixen de manera consistent en les possibilitats dels xiquets i xiquetes amb dislèxia. Per tant, allò que es pense de manera profunda es tradueix en actituds i actes comunicatius que permeten que l’alumnat interioritze i entenga allò que podrà superar i aprendre, segons ho percep de les persones adultes que l’ajuden a l’escola. A més, aquestes actituds tenen un efecte multiplicador perquè es transmeten a la resta de persones, a la resta d’alumnat, professorat especialista i familiars, els qui també poden veure afectada la seua mirada i la seua expectativa cap a aquest alumnat.
La dislèxia, com a dificultat específica d’aprenentatge que afecta els processos de lectura i comprensió lectora per una disfunció del sistema nerviós, no té repercussió en la cognició ni en les capacitats de desenvolupament ni d’aprenentatge a nivell general. Tot i això, per la importància que té la lectura, els efectes de la manca de detecció i intervenció d’aquestes dificultats són devastadors, ja que es tradueixen en fracàs i abandonament escolar, en pèrdua d’interés en l’aprenentatge, baixa autoestima i baix rendiment acadèmic. A més, cal tenir en compte que el percentatge d’afectació a la societat, que va entre el 6 i el 10 per cent segons els estudis, produeix una cadena d’efectes amb múltiples derivades en l’educació, però també en l’àmbit social. D’altra banda, l’alumnat que ha tingut professors i professores que no només han comprès i detectat les seues dificultats, sinó que a més els han proporcionat prou interaccions de qualitat, les ha pogut superar, mitjançant l’esforç i l’ajuda, tenint l’oportunitat d’augmentar la llibertat en les decisions acadèmiques i socials.
El professorat ens hem de conscienciar de la immensa responsabilitat que tenim, no només pel tipus d’actuacions que realitzem a les aules, sinó també pel tipus d’actituds i expectatives que mantenim amb tot l’alumnat. Les altes expectatives cap a les altres persones sembla que són un element clau per a l’aprenentatge. Si preguntem, la majoria del professorat expressa un grau elevat d’expectatives cap a l’alumnat. Però sols el diàleg rigorós sobre les evidències científiques, sobre les actuacions i les possibilitats d’intervenció amb l’alumnat, permetrà ajustar les actituds implícites que, com mostra aquest article, són les que tenen influència directa en la millora i la superació de les dificultats, i no sols amb alumnat amb dislèxia, sinó per a tot l’alumnat.
[Imatge: Unsplash]
Professor de la VIU i professor substitut de la UV. De formació, mestre d'educació especial i primària. Les seues línies d'investigació inclouen les actuacions educatives d'èxit, la inclusió educativa, les noves masculinitats alternatives i la socialització preventiva de la violència de gènere.