Si alguna vegada has sentit frases com “ja tindràs ganes de vacances, no?”, “ja sé que això és un poc avorrit, però cal aprendre-ho” o “ànim, que ja estem a dijous!”, hauràs captat que qui les diu intenta fer-nos creure que anar a escola i aprendre no és divertit ni apassionant.
Res més lluny de la realitat! Aprendre és una tasca estimulant en tots els sentits. Sabies que en el nostre cervell no deixen de succeir coses meravelloses quan estem aprenent una cosa nova i difícil? A més, quan aconseguim comprendre una cosa difícil, la satisfacció que obtenim és quasi indescriptible; jo m’ho imagine tan meravellós com quan es llança un castell de focs artificials.
Però què ocorre quan transmetem la idea contrària? Què passa si diem que aprendre és avorrit, què passa si ho associem al que s’ha de fer però no al que desitgem fer? Perquè, com estaràs pensant, el que passa és que ens ho creiem i estem desitjant que acaben les classes per a anar-nos a “passar-ho bé”, i molts i moltes acaben per abandonar els estudis perquè acaben sentint que per a ells no és una tasca motivadora.
No obstant això, podem contrarestar esta falsa idea amb experiències de vida, de persones pròximes i també de persones de ciència que han contribuït a salvar i millorar les nostres vides. Moltes persones han experimentat que la diversió i l’aprenentatge van de bracet i que no poden concebre’s com a oposats. Una d’estes persones és Katalin Karikó, qui en el seu llibre Breaking Through ho explica d’esta manera:
«I de totes les lliçons primerenques que em van preparar per a ser científica, crec que esta és la més important de totes: que el treball i el joc poden fusionar-se, tornar-se un i el mateix, fins que la idea mateixa de la seua distinció semble mancada de sentit.»
La falsa idea que aprendre és avorrit sol estar molt present en la societat, però encara més en entorns vulnerables i d’exclusió social, perjudicant més les seues vides. Per a l’alumnat que viu en la seua infància situacions adverses, és més urgent, encara, que l’escola li oferisca un entorn estimulant cognitivament, que incloga desafiaments i aprenentatges d’alt nivell per a contrarestar la falta que poden tindre en els seus contextos. Això ha d’anar unit al desig per aprendre, a la idea que és l’activitat més apassionant que se li pot oferir a un xiquet o xiqueta. Si els adults no ho tenim clar i creiem que hem d’oferir-los “aprenentatges fàcils i més hores de joc” deslligat de l’aprenentatge, estarem contribuint a empitjorar el seu desenrotllament, condemnant molts estudiants al fracàs escolar.
Tornant a l’exemple de Katalin Karikó, la seua infància no va ser fàcil. Va viure un període de guerra amb molta pobresa i malalties, va viure una pandèmia mundial, l’escola estava molt lluny de la seua casa i havia de caminar hores… Però va tindre professors que mai van baixar les expectatives, va poder entrar en un club de química (perquè existia a la seua escola) i mai van creure que com tenia una vida molt dura calia reduir “dificultats”. En este ambient va viure que aprendre és divertit i que ningú és bon o mal estudiant en si mateix, sinó que depén del que es treballe.
«I resulta que el cervell és mal·leable. Allò que practiquem ho enfortim. Vaig practicar ser una estudiant excel·lent; era una pràctica activa. Com una atleta, vaig millorar.»
Transmetre a l’alumnat, des de molt xicotets, esta passió per aprendre pot ser el millor regal. Sobretot quan estan vivint situacions adverses en les seues vides, ja que, com reflectix Karikó en el seu llibre, no podem canviar algunes situacions, però sí que podem desitjar aprendre més i treballar intensament per a millorar les nostres vides i les d’altres persones.
«Quan ens enfrontem a revessos o fracassos, no hem de culpar als altres; assignar culpes ens manté centrats en coses sobre les quals no tenim poder. En canvi, podem respondre a la desgràcia aprenent més, treballant més dur i sent més creatius.»
[Imagen: Freepik]
Doctora en Educació. Durant 23 anys mestra de pedagogia terapèutica i educació primària i 8 anys directora del CEIP L'Escolaica. Professora en la Universitat de València.