Si no se somia no és possible
És bastant freqüent trobar persones que pensen que tindre ideals no servix per a res o que creguen que és impossible millorar el món. En educació, amb esta mena de pensaments mai s’ha millorat res ni mai es millorarà.
Per sort, també hi ha hagut persones i moviments al llarg de la història que han tingut ideals molt clars i que han cregut que les coses podien millorar. Per exemple, el moviment estudiantil de la Rosa Blanca, el moviment pels drets civils, el moviment per l’abolició de l’esclavitud, les dones lliures o el moviment per l’erradicació de la violència de gènere en les universitats. També hi ha persones en èpoques i llocs molt diversos; alguns exemples són Martin Luther King, Rosa Parks, Ramón Flecha, Paulo Freire, Eric Olin Right, Jane Addams o Ferrer i Guàrdia.
Si les persones vinculades al món de l’educació no tenim ideals, és molt difícil pensar que una sola persona pot deixar una petjada, pot canviar el rumb d’una vida… i així és impossible que les nostres accions a les aules vagen encaminades a acostar-se a eixe ideal, perquè ni tan sols existix en la nostra ment la idea de buscar-lo. Quan parlem d’ideals hui dia, parlem dels reptes que hi ha en la societat i no podem desvincular-los dels ODS com una educació de qualitat per a totes les persones, la fi de la pobresa, la igualtat de gènere o la reducció de les desigualtats. Traduït al dia a dia dels centres educatius, podem estar pensant que cap xiquet o cap xiqueta vaja a un centre escolar sentint por, que cap xiquet o xiqueta pense que no val per a estudiar i es conforme amb un itinerari de mínimes expectatives, que ningú senta que la seua vida no té sentit, que cap xiquet o xiqueta diga que no té almenys un amic de veritat o que algú puga pensar que no hi ha manera d’eixir de la pobresa.
Si no hi ha un horitzó al qual es vulga arribar, l’educació va sense rumb i és molt més fàcil caure en la idea que l’èxit acadèmic i social no depén del professorat ni de les accions que s’implementen. Actualment hi ha moltes persones vinculades a l’educació que estan somiant juntes i que han demostrat que, si se somia i s’implementen accions basades en evidències científiques d’impacte social, eixos ideals cada vegada són més reals, fins i tot s’aconseguixen. Però esta valentia de somiar requerix, com deia Freire, de capacitació científica i humana.
«Els somnis són possibles; millorar la realitat sense somnis és impossible» (Ramón Flecha)
Al llarg de la història, els somnis han aconseguit canviar les realitats socials, per exemple, legislant la violència de gènere aïlladora. Podem no permetre que ningú apague ni taque els nostres somnis, podem mantindre’ls vius amb la mateixa intensitat que el primer dia.
[Imatge: Freepik]
Doctora en Educació. Durant 23 anys mestra de pedagogia terapèutica i educació primària i 8 anys directora del CEIP L'Escolaica. Professora en la Universitat de València.