Ahir, a la Universitat de València, vam tindre la sort de gaudir d’una valenta i intel·lectual conferència a càrrec de Shirley Steinberg, professora de la University of Calgary i cofundadora del Paulo and Nita Freire International Project for Critical Pedagogy.
Tot l’esdeveniment va ser accessible lingüísticament per a tothom gràcies a la traducció consecutiva de la professora Garazi López de Aguileta, de la Universitat de Barcelona.
Juan García, vicedegà de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, va introduir la conferència valorant molt positivament la presència de la professora Steinberg i afirmant que Freire està completament vigent. Va comentar que, del desgraciadament poc que es llig en Pedagogia, Freire és un dels autors més esmentats.
A continuació, la professora Esther Roca, directora del grup d’investigació White Rose, que va organitzar l’esdeveniment, va introduir el relat de l’important viatge de Freire a Valencia i va esmentar com el seu llegat, des de l’esperança, l’amor i els resultats d’una educació que millora la vida de les comunitats, està ara present en moltes escoles i realitats de l’educació valenciana.
Seguidament, la professora Steinberg va generar un context pròxim a partir de bells relats al costat de Freire i Nita, així com amb el seu marit, Joe Kincheloe. Steinberg va conéixer a Freire a partir de Donaldo Macedo i, des de llavors, van ser diverses les ocasions en què van acudir a casa de Paulo i Nita. Freire i Joe aprofitaven qualsevol oportunitat per a dialogar i parlar dels temes més importants, mentres reien i gaudien. Freire era humil però imponent, i li va dir moltes vegades que hem de riure alhora que treballem en tots estos temes tan importants. Deia que Jesús Gómez “Pato”, amic de Paulo i que va fer grans contribucions científiques a l’amor radical, era el número 1 a riure.
Freire afirmava que hem de tindre esperança per a ser éssers humans. De fet, Shirley comentava que els temps actuals són difícils i amb greus abusos de poder, però que fins a la seua última conversa Freire li parlava de l’esperança radical, que sempre hi ha esperança, fins i tot en els contextos més difícils.
La professora Steinberg va fer un recorregut històric pels orígens de la pedagogia crítica des de l’Escola de Frankfurt i la creació de la Teoria Crítica, en un context de feixisme i guerres mundials en el qual un grup d’acadèmics volia oferir un marc per a entendre el poder i així poder desafiar-lo i superar-lo. Freire va ser una de les primeres persones que van introduir esta teoria crítica en l’educació.
Durant tota la conferència, Shirley va advocar perquè hem d’ensenyar a nomenar i denunciar el poder quan el veiem; hem d’educar per a poder identificar-ho, analitzar-ho i ser honestos i directes, dir la veritat, dir no davant les injustícies, i fer-ho des que sorgix qualsevol forma de poder, quan és més fàcil atallar-ho. Ella planteja una “Pedagogia de la indignació”, perquè Freire li va ensenyar a ser i a ensenyar a ser des d’una indignació crítica, a ser honestos i radicals. L’esperança es manté i té sentit amb el treball dur i amb temps, i cal materialitzar-la en accions concretes, on des de l’educació tenim molt de marge d’acció.
Va ser una sessió intensa, intel·lectual i dialògica, on Shirley va propiciar el diàleg intern i la participació. Moltes persones van parlar: estudiants de grau, mestres d’escola, professorat d’universitat. Una participant va destacar la falta de figures femenines referents en la pedagogia crítica, al que ella va respondre que sí que hi ha moltes, i va destacar a les de la mateixa taula, així com a Anna Cruz, Marta Soler o Lídia Puigvert.
La professora Steinberg ha fet durant molts anys, i continua fent, una gran faena per a mantindre viu i potenciar el llegat de Paulo i Nita Freire. Moltes persones llegim i dialoguem amb nombroses obres de Freire, com a Pedagogia de l’Oprimit, Pedagogia de l’Esperança, Cartes a qui pretén ensenyar, A l’ombra d’este arbre… Amb això, llegim millor el món i treballem amb més i millors ferramentes per a transformar-lo.
En una sala repleta, amb un ambient d’alt nivell i molt dialògic, la professora Shirley Steinberg, les persones organitzadores i assistents van crear un espai molt necessari en la universitat i en la societat; un espai, esmentant la clausura de la professora Esther Roca, des del qual el poder es fa més xicotet i l’esperança més gran.
Doctor per la Universitat Rovira i Virgili amb una tesi sobre upstanders des de les masculinitats i l'educació per a erradicar la violència de gènere. Graduat en Magisteri d'Educació Primària.