Afirmar que la intel·ligència és una qualitat fixa en el temps, i que a més depén únicament de la genètica, és un neuroedumite que repercuteix negativament a nivell educatiu, social i acadèmic.
Esta faula està molt estesa i roman present, per exemple, en les adaptacions curriculars que, en nombroses ocasions, es deriven dels tests d’intel·ligència per creure que són els que determinen allò que l’alumnat pot assolir en funció de les “seues capacitats intel·lectuals” i partint del nivell obtingut. Estes perspectives constructivistes, subjacents a “l’aprenentatge significatiu”, obstaculitzen les possibilitats que el context social i intel·lectual pot oferir per a arribar als màxims aprenentatges.
La memòria de treball, l’atenció, la percepció, la resolució de problemes, el llenguatge verbal i no verbal… són capacitats que es qualifiquen i es quantifiquen en els tests d’intel·ligència. Estes capacitats són necessàries per a l’aprenentatge; no obstant això, és molt important tindre present que els tests que designen el CI (cocient intel·lectual) d’una persona no tenen en consideració allò que pot fer amb l’ajuda de les altres persones. Per tant, no és coherent la tendència a reduir aprenentatges i reproduir desigualtats a través de les ACIS (adaptacions curriculars individuals significatives) dins dels contextos educatius per tal d’aconseguir una suposada millora a nivell individual. En este sentit es coarten les oportunitats dels i les estudiants amb dificultats d’aprenentatge, entorpint així els progressos que possibilita la plasticitat cerebral. Vygotsky ja va demostrar esta idea que ja ha corroborat la neurociència: ell afirmava que l’estimulació i l’aprenentatge produeixen desenvolupament cognitiu, i no a l’inrevés.
Per tant, si volem estimular la intel·ligència de tot l’alumnat, hem d’atendre les investigacions, les quals apunten que, per tal d’aprendre nous coneixements i habilitats, l’alumnat s’ha d’enfrontar a reptes cognitius que requerisquen esforç i que impliquen nivells superiors dels que ja tenen. Cal remarcar en esta línia que el desenvolupament del llenguatge i la participació de totes les veus a les aules juguen un paper fonamental en l’assoliment de la igualtat de resultats sense exclusió.
Com a conclusió, cal assenyalar dues claus que hem de tindre en compte per a prosperar en l’àmbit social i intel·lectual sense limitacions:
- Promoure una perspectiva comunicativa i dialògica basada en l’acceleració dels aprenentatges, precisament dels que més ho necessiten.
- Programar actuacions favorables per al desenvolupament com la bastida, les interaccions de qualitat i les altes expectatives.
[Imatge: Freepick]
Mestra de primària. Participant de la tertúlia pedagògica dialògica "A Muscles de Gegants"