La següent cita apareix en el llibre “El amor en la sociedad del riesgo” de Jesús Gómez:
“Cal explicar en el currículum, al màxim possible, els aspectes que fan referència a les relacions afectivosexuales, per a evitar que queden com a aprenentatges que es donen des del currículum ocult […] El concepte clau al qual faran relació les competències és l’amor” (pág.142)
Esta idea és de gran necessitat i molt revolucionària en el món de l’educació, ja que brinda l’oportunitat a xiquets, xiquetes, adolescents, docents i familiars de tindre una perspectiva científica de l’amor en l’àmbit acadèmic i formal i, per tant, un efecte conseqüent en el context educatiu i social. En este sentit, conceptualitzar l’amor a nivell curricular implica visibilitzar, fer universal i públic quins són els components de l’amor i quins no ho són, posar en el punt de mira quins factors deterioren l’amor i quins factors permeten el seu desenvolupament més profund.
Donar a conéixer per part dels i les professionals i familiars, des d’edats primerenques, que l’amor té un origen social i que els nostres gustos i desitjos cap a altres persones estan condicionats per la socialització rebuda i l’atracció cap a uns certs models de conducta, obri horitzons a la consciència a l’hora de triar amb qui es vol entaular una relació afectivosexual, amb qui no i per què. Detectar que existix un discurs coercitiu en la nostra socialització que es caracteritza per promoure atracció a la violència a través de relacions de poder, implica adquirir estratègies cognitives per a discernir llibertat i consentiment de coacció i, per consegüent, saber triar i tindre preferències sobre la base del bon tracte.
Les tertúlies literàries dialògiques i les tertúlies feministes dialògiques són espais on sempre apareix el concepte de l’amor i, en contraposició, el de la violència; on es dota de molt de valor i atractiu a les persones igualitàries i, per tant, es fomenta el desig cap a estes. La teoria de la socialització preventiva de la violència de gènere cobra molt sentit en este context ja que oferix l’alfabetització científica i humana de les competències que es vinculen amb les relacions afectivosexuals i a partir de les quals l’alumnat pot arribar a desitjar i triar relacions de qualitat basades en l’honestedat, el respecte, la confiança, el compromís, l’afecte, la responsabilitat… Alhora que rebutjar actituds de menyspreu, humiliació, indiferència, abús, coacció, dominació…
Gràcies als diàlegs reflexius immersos en el llenguatge del desig i la intersubjectivitat, es promou la racionalització dels sentiments entre iguals enfront de la concepció social que l’amor i l’atracció són “inexplicables i inevitables”.
Cal, per tant, posar l’accent principalment en la definició de l’amor ideal conceptualitzada per Ramón Flecha i Lidia Puigvert, ja que llança llum en el desenvolupament de relacions afectivosexuals igualitàries:
“Plantegem l’«amor ideal» del segle XXI com a divers i plural. L’amor ideal no va associat a cap opció sexual en particular ni forma de relació en concret, ni temps de duració específica, i sí que té un tret comú: absència de violència de gènere. La socialització en el desig cap l’«amor ideal» contribuïx a previndre la violència de gènere, ja que conjuga absència de violència de gènere amb llibertat sexual i llibertat d’elecció en les relacions”.
«Sense definicions és impossible que la imaginació s’active.»
