Gràcies a l’obertura de portes a les famílies del centre d’educació especial Virgen de la Esperanza de Xest, puc participar i explicar la meua experiència a les tertúlies dialògiques feministes que hi celebrem.

Sóc la mare d’una alumna del centre. L’aventura comença el curs 2018/19, iniciant amb un grup reduït de xiques de secundària i TVA (transició a la vida adulta) de forma voluntària, en el temps d’oci del menjador, cada 15 dies. El curs 2019/20 també es forma un grup de xics de noves masculinitats alternatives, encara que en este article explicaré les tertúlies no mixtes de dones.

Les participants som totes dones: alumnes, mestres, personal del centre, educadores de menjador i mares. Tractem articles del Diario Feminista, aplicant els set principis de l’aprenentatge dialògic. La temàtica dels articles és molt diversa: temes com ara el consentiment en les relacions afectivosexuals, l’amor, l’amistat, l’assetjament sexual cap a les dones amb discapacitat, les xarxes socials, les relacions tòxiques, la violència física i psicològica… Este curs 2023/24, el llibre que compartim és “Amistades creadoras”, d’Elisenda Giner i Gota, on tractem més en profunditat l’amistat.

Durant la pandèmia, les tertúlies feministes es paralitzen, però són les delegades dels diferents cursos les que demanen que continuen, encara que siga per videoconferència. És aleshores quan les reprenem, amb una participació més gran de dones, ja que s’uneixen més alumnes, amb les seues mares, germanes i àvies, aconseguint que estes tertúlies feministes funcionen com a lloc de trobada, vàlvula d’escapament i d’acompanyament a totes nosaltres.

Quan les tertúlies feministes comencen el curs 2018/19 a les xiques els costa, però a poc a poc van participant més i explicant coses i experiències que, fins a eixe moment, no s’havien atrevit a compartir, per no trobar un ambient o espai segur per a fer-ho.

 

Comparteixen coses com:

“Nosaltres som diferents, però no m’agrada que em tracten diferent…”

 

“No m’agrada que em parlen i em tracten com una xiqueta menuda, vull que em parlen i tracten com una adulta que sóc”

 

“Cal saber dir que no”

 

“Em sent segura i escoltada, en este espai segur”

 

“Hem de triar bones amistats, tindre bons amics”

 

“Hem de posicionar-nos, i demanar ajuda a un adult”

 

“Saber demanar ajuda”

Des del meu punt de vista com a mare, cal posar en valor el canvi que he vist en totes, en totes nosaltres: ganes de contar, de transmetre com se senten, companyerisme, ajuda entre elles, empatia, posicionament, paciència amb altres companyes a qui els costa més comunicar-se… Són capaces de compartir i transmetre emocions que possiblement, sense este espai segur, no haurien aparegut al nostre Ser i al nostre Estar.

By Consuelo Fabián

Mare d'una alumna a un centre d'educació especial, que participa amb la seua filla en les tertúlies feministes dialògiques