Joves en centres d’acollida canvien l’exclusió social per l’educació superior
Quan sentim parlar dels xics i xiques que resideixen en centres d’acollida ens provoca un sentiment doble que relacionem amb la duresa d’algunes situacions de vida i amb la manca d’oportunitats que preveiem en el seu futur. Esta mirada podria estar equivocada i basada en plantejaments falsos que podem substituir per aquells que ens aporten les evidències científiques.
Els xiquets i xiquetes que viuen en residències en règim d’institucionalització, d’entrada tenen més desavantatges socials que la població en general; fins i tot més desavantatge que la població que prové de famílies amb baixos ingressos. La vulnerabilitat que pot provocar el fet de créixer en un entorn sense suports familiars de qualitat es tradueix en dificultats de tota mena que afecten molts aspectes de la vida. A l’edat adulta, veiem com s’incrementen els agreujants i este col·lectiu té més probabilitat de patir atur, precarització laboral, pobresa, participació en activitats il·legals, problemes amb habitatges precaris, embaràs en adolescents, baixos nivells educatius i problemes de salut.
A nivell mundial, la majoria dels governs lluiten per suplir estos desavantatges amb alts costos econòmics destinats a les cures residencials de joves en règim d’institucionalització. Tot i així, els resultats de les investigacions segueixen mostrant un alt risc d’exclusió social durant els anys d’institucionalització residencial i després.
No obstant això, l’estudi Study to Change Destiny. Elements That Promote Successful Trajectories in Young People who Have Been in Residential Care, realitzat a Espanya, mostra que és possible aconseguir trajectòries exitoses, tant acadèmiques com socials, per a estes persones. Esta investigació ha recollit les veus de dotze joves que han viscut en acolliment residencial i que estan estudiant o han estudiat a la universitat, i ha visibilitzat els elements que aconsegueixen superar els resultats “predestinats” de l’exclusió social i, així, l’accés a estudis superiors.
L’estudi va permetre identificar les barreres que les veus dels i les participants van reconéixer com perpetuadores d’un destí vulnerable:
- Dificultats per a aconseguir arribar a aprofundir en relacions socials i d’amistat, per canvis de localització geogràfica durant la seua infància i adolescència.
- Bretxes acadèmiques i d’habilitats, que reconeixen haver patit i que afecten la seua progressió acadèmica.
- Problemes econòmics per a poder donar-li continuïtat als seus estudis.
De la mateixa manera, l’estudi també va possibilitar identificar les claus per a aconseguir el canvi de destí, de l’exclusió a les millors oportunitats, que són les següents:
- Alta prioritat als estudis i a les activitats acadèmiques que es van proporcionar des dels centres residencials.
- Extensió de l’aprenentatge mitjançant suport acadèmic fora de les hores escolars gràcies al professorat dels centres o a voluntariat.
- Consciència del valor de l’educació superior, per tal d’acabar amb el cercle de la vulnerabilitat i de la dependència assistencial gràcies a la persistència de figures educadores referents que van fomentar les seues aspiracions acadèmiques.
- Suports econòmics d’altres agents socials (en este cas, d’empreses privades), per a cobrir despeses extraordinàries en educació, com pot ser la matrícula per a estudiar a la universitat.
La clau per a aconseguir identificar les barreres que cronifiquen l’exclusió social, i les dimensions transformadores per a lluitar contra les desigualtats socials, ha sigut la utilització de la metodologia comunicativa, que té en compte les veus de les persones participants durant tot el procés de recerca.
Per això, l’estudi proposa la utilització de metodologies comunicatives, també, en el disseny dels programes adreçats a joves, de manera que participen tant en el disseny com en la implementació. Incloure les seues veus contribueix a fer realitat la seua participació i potencial, així com a la defensa dels seus propis drets.
Les claus que faciliten l’èxit acadèmic plantegen horitzons esperançadors i aconsegueixen un impacte en la vida dels joves que han estat institucionalitzats i en les seues pròpies expectatives. La preocupació de l’educació i del professorat ja sabem que té respostes que permeten trencar les barreres que porten a l’exclusió, creant la possibilitat de somiar amb este futur de benestar i inclusió social que totes les persones mereixen i al que tenen dret.
[Photo by Priscilla Du Preez on Unsplash]
Llicenciada en Pedagogia i professora de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat de València