Crear entorns segurs en els nostres centres educatius
En anteriors articles d’esta sèrie sobre la prevenció de l’abús sexual infantil (ASI), s’han fet propostes de treball amb ferramentes com les tertúlies dialògiques (TD). També s’ha parlat de la necessària formació rigorosa en els nostres claustres per a assegurar-nos que les faules no estiguen presents, ja que pot haver-hi conseqüències molt greus.
En l’article de hui posem el focus en la importància de preparar als claustres per a previndre l’abús sexual infantil mitjançant un protocol establit per a això, fent de l’escola un entorn segur i procurant la detecció de qualsevol indicador si a algú entre el nostre alumnat li estiguera ocorrent fora del centre. L’article científic Barriers and facilitators to disclosing sexual abuse in childhood and adolescence: A systematic review assenyala que el fet que se’ls pregunte (o incite, mitjançant el subministrament d’informació adequada per al seu desenrotllament) sobre l’abús sexual facilita la revelació.
Les víctimes d’ASI han passat per centres educatius on, si s’haguera detectat, és molt probable que el seu sofriment haguera sigut menor o es podrien haver paralitzat els abusos, la qual cosa té una repercussió tremenda en la seua vida a curt i llarg termini. Afortunadament, ja hi ha centres educatius que han iniciat este treball de conscienciació, formació i creació d’entorns segurs, basant-se en el que diuen les evidències científiques d’impacte social.
Hi ha algunes preguntes que podem fer-nos per a començar a ser conscients de si realment en un centre educatiu s’està treballant per la prevenció de l’ASI i la creació d’un espai segur:
- El nostre centre és un espai segur?
- Coneixem actuacions que prevenen l’ASI?
- Tenim establit un protocol d’actuació davant la detecció d’un cas d’ASI i el coneix tot el claustre?
- Hem fet alguna formació o debatut algun article en tertúlia pedagògica dialògica amb el claustre o amb la comunitat educativa?
El primer pas és entendre què és l’abús, ja que en la majoria de les ocasions és un tema tabú, tant en el claustre com en altres llocs. A més, canvi d’unes certes actuacions per a promoure eixe espai segur és una cosa que potser no s’ha plantejat o pot suposar un xoc al que s’establix o és socialment acceptat. És necessari que es parle i es conega que existixen l’abús de poder i l’abús de confiança, factors que són de risc i són presents en l’ASI. També és una cosa molt comuna que l’alumnat no sàpia el que és l’ASI, de manera que resulta més vulnerable a patir-ho.
Què és un entorn segur? És aquell en el qual qualsevol de les activitats que es desenrotllen i les relacions que s’establixen estan encaminades a fomentar el benestar de la persona, potenciar el bon tracte i garantir el respecte. Per a aconseguir este entorn segur a les escoles, el primer pas és la formació rigorosa del professorat. També la formació de l’alumnat mitjançant TD ajudarà a aconseguir que detecten qualsevol situació de manera primerenca. A més, hi ha accions que impliquen xicotets canvis i que poden ser preventives, com, per exemple, no quedar-se tot sol amb un menor en una sala amb la porta tancada o evitar actuacions com que se senten damunt de l’adult de confiança (mestre, monitor, estudiant de pràctiques…).
Està en mans de les nostres comunitats educatives aconseguir erradicar l’ASI a les escoles i detectar el que ocorre fora d’elles.
[Imatge: Freepik]
Mestra de infantil i primària. Diploma de Postgrau en Cultura, Lectura i Literatura per a infants i joves
Mestra d'audició i llenguatge i educació infantil. Participant del seminari de València "A muscles de gegants"