Divendres vam tindre l’oportunitat d’assistir a un panell de CICFEM en què la Doctora Sandra Racionero va fer un recorregut per les falses creences sobre l’abús sexual infantil (ASI) que solen arribar a la ciutadania, així com les dades que les refuten i les actuacions que ajuden a superar l’ASI.
A continuació compartim alguns d’estos enganys, atesa la seua nefasta influència en les converses i les actuacions que podem tindre les persones adultes als nostres treballs i a les nostres vides:
- Els abusos a la infància només tenen lloc en alguns contextos, com les famílies i l’església: fals. En realitat ocorren en tota mena de contextos; també a escoles, diferents activitats extraescolars i esplais, etc.
- Les persones homosexuals cometen més abusos sexuals a xiquets i xiquetes: fals.
- El celibat en els homes és causa dels abusos sexuals: fals. En realitat, la gran majoria dels abusadors són heterosexuals casats o amb parella.
- Un xiquet que va ser víctima sexual té més probabilitats d’esdevindre abusador. En concret, també s’ha dit que molts dels sacerdots abusadors havien sigut víctimes d’abusos sexuals en la seua infància. Les evidències ens diuen que esta afirmació culpa i revictimitza xiquets i xiquetes, la qual cosa pot tindre greus conseqüències en la seua salut i les seues vides.
A continuació, ens van donar algunes claus que es van presentar al recent informe europeu NESET: accions i programes que contribueixen a superar l’abús sexual infantil i, també, accions que diuen que el superen però s’ha demostrat que no és així. Per a les famílies, el professorat i totes les persones que formem part de comunitats educatives, és molt important accedir a esta informació i compartir-la, dialogar sobre eixes accions que estan aconseguint superar l’ASI i, sobretot, saber com ho fan:
- Han de ser actuacions universals i transferibles, que es puguen aplicar en qualsevol context i així siguen útils per a tothom.
- Impliquen a tota la comunitat: el professorat, sol, no pot aturar el problema. Les famílies, soles, tampoc. Cap sector de la comunitat pot, per part seua, eradicar l’abús sexual infantil sense les altres parts.
- Es basen en la formació científica de les persones adultes que hi participen. Sovint ens formen en idees i pràctiques que no han demostrat ser efectives o, com es descriu a l’informe NESET, fins i tot s’ha provat que són contraproduents.
- Donen molta importància a les relacions de qualitat y al diàleg sobre què és l’amistat, quines característiques té (llibertat, bon tracte, etc.) i què no és acceptable i no és amistat.
El panell va continuar amb exemples d’institucions, com Jesuits Global, que han pres la valenta determinació de destapar abusos passats i alhora posicionar-se fermament per tal d’evitar que seguisquen passant. Per això, estan formant el seu personal a diferents llocs del món en les orientacions a què fèiem referència abans, entenent que només basant-nos en allò que demostra ser eficaç podrem superar l’abús sexual a la infància. Però esta és una altra història per a un altre article.
No és difícil, és ser valent; trencar el silenci i aplicar les evidències que estan donant resultats.
Sandra Racionero
[Foto de Artem Kniaz en Unsplash]
