Vivim en una societat en constant canvi però encara estem ancorats en la idea que un petó i una abraçada ho arreglen tot. Ens hem socialitzat pensant que qualsevol persona ens pot tocar o envair el nostre espai i, si et sents incòmode, quan ho fan poden arribar a pensar que ets un estret o estreta, perquè està tan normalitzat a la nostra societat que no sabem com gestionar-ho.
A les escoles passa el mateix; aquelles que no basen la seua educació en evidències científiques i continuen treballant l’educació emocional paral·lelament als aprenentatges, o dediquen mitja hora al dia per a fer-se massatges entre ells per a relaxar-se o fer activitats que requereixen contacte físic sense consentiment o sense una reflexió prèvia, estan educant (sense saber-ho) en el sotmetiment a la violència sexual i a més estan donant ales a les actituds agressores per a continuar agredint la víctima en espais de “relaxació”.
Constantment a les notícies sorgeixen casos d’abusos sexuals a menors per part d’algú conegut o molt proper a l’infant. Si a les escoles normalitzem que les persones amb qui convivim diàriament ens poden acariciar, besar, abraçar, fer massatges, etc. sense consentiment, creem confusions entre el nostre alumnat que a la llarga poden tindre repercussions molt greus a la seua vida. Ensenyar a dir “no” o “no m’agrada que…”, donar eines necessàries per a poder previndre diferents tipus d’abusos és bàsic per a poder tenir una societat igualitària i lliure de violència.
Més important que les emocions són els sentiments, que inclouen i reforcen les emocions positives. Les amistats i els amors (sentiments) que tenen xiquets i xiquetes tindran una gran influència a la seua vida personal, acadèmica i professional futura. Per això, és fonamental que l’escola fomente el sentiment d’amistat. L’amistat no s’ensenya però sí que es pot fomentar des de les escoles a partir d’activitats quotidianes basades en el diàleg igualitari.
És molt important que el professorat sàpiga diferenciar entre formacions basades en ocurrències i formacions basades en evidències científiques per a deixar de perpetuar pràctiques que ja sabem que no funcionen perquè tenen conseqüències nefastes per als nostres alumnes. Com a professionals podem transformar la nostra mirada compartint espais de diàleg a partir d’articles i investigacions científiques de nivell internacional.
Les escoles que a més inclouen i involucren les famílies per a realitzar assemblees, comissions mixtes, elaborar normes de forma col·laborativa, és a dir, participen conjuntament en la gestió dels centres, la creació de normes i resolució de conflictes, milloren qualitativament la convivència tant dins com fora de l’escola.
El testimoni de la mestra Marta Picó Simón és molt clarificador. Ella va començar a treballar, el 2018, en una escola amb el projecte de Comunitats d’aprenentatge. El 21 de gener de 2023 s’estava realitzant la IV Trobada regional de CdA de Castella-La Manxa. En una de les taules de diàleg Marta va dir:
Quan vaig començar a treballar a l’escola un alumne em va preguntar: “Et puc abraçar?” En aquell moment em vaig adonar de com era d’afortunada en haver aconseguit una plaça definitiva en una escola on treballen les emocions i sentiments unides a l’aprenentatge en base a evidències científiques. Ara, quan per exemple és l’aniversari d’un xiquet o xiqueta de l’escola, li pregunte si li abelleix que li felicite amb una abraçada o no, i ho respecte.
[Imatge: Pixabay]
Mestra d'Educació Primària i directora de l'escola Mare de Déu de Montserrat (Terrassa)