En articles anteriors, féiem al·lusió a la importància de previndre des de les comunitats educatives l’abús sexual infantil (ASI), i compartíem alguns recursos i avanços que s’estan aconseguint en esta lluita contra l’explotació infantil i l’ASI. Volem continuar visibilitzant este problema, ja que està molt present en la nostra societat. És d’una urgència vital que ho treballem en les nostres comunitats educatives si volem millorar les vides de la infància, en definitiva el seu futur, ja que les conseqüències d’haver patit ASI són terribles.

Per desgràcia, a més de cometre’s entre adults i menors, també es pot donar entre menors. Fa poc eixien notícies d’una escola on alumnes havien comés abusos sexuals a una xiqueta de la seua mateixa escola. És molt important insistir en “trencar la llei del silenci”, ja que en els centres educatius sempre hi ha testimonis o se “sent” que alguna cosa ha passat. Si el propi alumnat està educat en el posicionament enfront de la violència, es pot evitar que torne a ocórrer.

L’escola ha de ser un lloc segur per a la infància; un espai preventiu i facilitador de la revelació en cas d’haver-hi abusos. Tota la comunitat educativa ha d’estar preparada per a això. Seguint l’article Barriers and facilitators to disclosing sexual abuse in childhood and adolescence: A systematic review, podem veure que només un terç de les víctimes el revelen durant la infància i, si es troben en situació de discapacitat, tenen més probabilitat de patir abusos. Una de les barreres detectades que arreplega este article és la falta de comprensió per part de les persones adultes. És un factor que disminuïx la probabilitat que els xiquets i xiquetes revelen l’abús, generant a més culpabilitat i vergonya. Un dels facilitadors detectats és proporcionar a la infància informació sobre l’abús sexual que siga apropiada per al seu desenrotllament. La comunitat educativa ha de mostrar amb les seues actituds un posicionament clar contra l’ASI. S’ha de deixar clar en els diàlegs que el professorat serà un suport per a la víctima, que els abusos comesos són responsabilitat únicament del perpetrador, que és qui utilitza la seua posició de poder.

A vegades, els mitjans informen sobre notícies com la d’un professor d’educació física que va abusar d’alumnes menors d’edat, la qual cosa pot generar una falta de confiança entre les famílies. Una de les ferramentes que tenim, indicada en altres ocasions, són les tertúlies dialògiques (TD) amb textos que es basen en evidències científiques d’impacte social (ECIS). Això assegurarà que estem treballant la prevenció i que tenim clars els criteris per a poder triar formacions rigoroses, que no donen cabuda a les faules que tant perjudiquen la nostra infància. Els següents articles ens proporcionen algunes de les claus a tindre en compte per a treballar la prevenció d’abusos i continuar construint escoles segures per a una infància feliç.

Falses creences sobre l’abús sexual a la infància

La formació del professorat contra l’abús sexual infantil

“Ojos que no quieren ver” , informe de Save the Children sobre prevención de abusos sexuales infantiles

[Imatge: Freepik]

 

image_pdfPDF
+ posts

Mestra de infantil i primària. Diploma de Postgrau en Cultura, Lectura i Literatura per a infants i joves