Entorns interactius en centres d’educació especial
Mireia Barrachina i Cristina Pérez-Manglano
Encara que sabem que els centres inclusius beneficien a l’aprenentatge de l’alumnat amb NEE, també coneixem xiquets i xiquetes que per les seues necessitats hui dia estan més ben atesos en centres d’educació especial (CEE) i així ho sol·liciten les famílies. Garantir expectatives altes i entorns interactius no depén del tipus d’escola —ja siga ordinària, aula específica o CEE—, sinó del compromís a aplicar les evidències científiques d’impacte social per a tots i totes, sense distinció.
La qualitat de les interaccions educatives juga un paper crucial en el desenrotllament de l’alumnat, especialment en els centres d’educació especial. L’enfocament dialògic proposa substituir pràctiques reproductores de desigualtats per interaccions de qualitat que acceleren els aprenentatges, garantint dinàmiques inclusives i enriquidores per a tot l’alumnat, especialment per a aquells amb NEE. Un element clau són les altes expectatives a l’hora de realitzar les adaptacions curriculars. Les expectatives docents marquen vides: si el professorat no creu que l’alumnat puga adquirir importants aprenentatges instrumentals, deixarà d’oferir-li oportunitats i no podran aconseguir el seu màxim potencial.
L’article científic Interactive Learning Environments for the Educational Improvement of Students With Disabilities in Special Schools demostra com la creació d’entorns interactius d’aprenentatge en un CEE, mitjançant la reestructuració dels recursos existents, genera transformacions d’interacció a l’aula que milloren el comportament i l’aprenentatge de l’alumnat. Algunes claus principals que es ressalten en este article i que ens poden ajudar per a transferir-les als nostres contextos amb alumnat amb NEE són:
1. Creació d’un entorn d’aprenentatge interactiu en educació especial
Això es fa possible millorant la riquesa de les interaccions dins de la diversitat existent, creant grups heterogenis quant a necessitats, capacitats, etc. i amb la presència de més adults, amb rols més diversos i amb una capacitació prèvia, per a donar suport a l’aprenentatge de l’alumnat i aprofitar al màxim les interaccions. Tot això amb una instrucció acuradament dissenyada i una avaluació sistemàtica.
2. Transformació dels patrons tradicionals d’interacció a l’aula, millors condicions per a entorns d’aprenentatge solidaris
Augmentar les interaccions de suport dins dels grups i fora de l’aula canvia el patró d’interaccions de les i els estudiants, millorant les habilitats comunicatives i l’aprenentatge instrumental.
3. El progrés dels docents en el seu rol professional
El llenguatge de la possibilitat és ara el que preval, i no el de la queixa, centrant-se en la millora de l’educació per a un progrés adequat. Les tertúlies pedagògiques dialògiques proporcionen este llenguatge de la possibilitat, facilitant que el professorat dialogue “amb el llibre a la mà”, accedint directament al coneixement científic de més alt nivell sobre educació per a transferir-lo a l’aula.
Este model no sols millora els aprenentatges acadèmics de l’alumnat amb NEE, sinó que també fomenta relacions d’amistat i el seu sentit de pertinença a la comunitat. La clau són les altes expectatives, sempre amb les evidències científiques que han demostrat més èxit per a aconseguir els millors resultats tant en l’aprenentatge instrumental com emocional, en sentiments i valors. Algunes escoles d’educació especial ja han demostrat que això és possible, superant els complexos desafiaments i limitacions que enfronten els i les professionals, creant millors condicions per a l’aprenentatge i el desenrotllament.
