Magda Camps és la directora del centre d’educació especial Virgen de la Esperanza, de Xest (Comunitat Valenciana).
Com a directora de l’escola, esta vesprada reculls aquest premi educatiu de l’Ajuntament de Lleida. En línies generals, podries explicar en què consisteix el premi i quines han estat les claus principals per les quals creus que us atorguen aquest premi?
Recolliré el premi acompanyada de la cap d’estudis, que impulsa tot allò pedagògic al centre; Consuelo, que és una mare representant, i una alumna que representa l’alumnat del col·legi Virgen de la Esperanza de Xest. Ens hem presentat a aquest projecte, creiem que se’ns ha valorat, i per això hem obtingut el Premi, que tenia quatre eixos: els objectius de desenvolupament sostenible, la interculturalitat, l’educació feminista i les noves masculinitats, i tot el tema de valors pel que fa a igualtat, respecte i educació per a la pau. Es valorava també que tots aquests eixos s’inclogueren a les actuacions educatives d’èxit; aleshores vam veure claa, la possibilitat de guanyar aquest premi, perquè tots aquests eixos estratègics, al centre d’educació especial, els treballem a través de les actuacions educatives d’èxit: a través del model dialògic, de les tertúlies dialógiques… També es valorava molt el que estigués tot avalat científicament. Aleshores, sabem que les actuacions educatives d’èxit estan evidenciades científicament i, a més, són investigacions amb impacte social. Per tant, ens vam presentar. I per això pensem que se’ns ha atorgat el premi, perquè complim aquests requisits que tenia la convocatòria i els portem molt de temps realitzant al centre. També era una cosa que es valorava, la continuïtat del projecte al centre. Ja fa deu anys que estem fent aquestes actuacions, millorant-les a poc a poc, però duent-les a terme.
Quin sentit té per a vosaltres i per a la vostra escola rebre aquest premi avui?
El més important seria el reconeixement que se’ns fa, de la feina que fem, de dur a terme les actuacions educatives d’èxit amb alumnes amb discapacitat, i que les fem amb rigor. Una altra cosa seria l’esforç i la constància de tota la comunitat per poder-les dur a terme, i que realment veiem que l’alumnat millora en els aprenentatges i que millora la convivència del centre. Finalment, els diners que se li atorgaran a l’escola aniran destinats directament a fomentar les actuacions educatives d’èxit en entorns inclusius i continuar desenvolupant aquest projecte. Com que teníem una dificultat, se’ns ha ajudat des d’aquest reconeixement econòmic que també ens va bé.
Quin missatge donaríeu a la societat i a l’educació en general?
Que com a docents tenim la responsabilitat d’oferir la millor educació als nostres alumnes, i aquesta millor educació és la que està avalada científicament, també per a l’alumnat d’educació especial. Pensar que amb ells i elles també és possible, que tenim l’obligació de tenir altes expectatives per tal que arriben als seus màxims aprenentatges, i això només serà possible si ho fem amb evidències científiques d’impacte social.