Expectatives altes per aconseguir els millors resultats per a tots i totes.
Com a orientadora educativa m’he trobat a diversos centres alumnes que són dirigits directament cap a itineraris amb baixes expectatives per la seua situació de vulnerabilitat, ja siga per desconeixement de l’idioma o característiques socioculturals, sense tindre en compte les possibilitats d’inclusió a l’aula. Cal tenir en compte que estes expectatives marquen vides. Recorde com va marcar la vida d’una alumna àrab que vaig conéixer en un centre. El seu somni sempre havia sigut ser mèdica; de fet, sempre havia sigut una alumna excel·lent al seu país, però quan va arribar a Espanya el sistema educatiu la va encasellar en un programa que la dirigia cap a la Formació Professional, cosa que la va allunyar molt del que realment volia fer. En canvi, en centres on les expectatives són altes per a tots i totes, milloren els resultats acadèmics i mostren que és possible aconseguir trajectòries exitoses, tant acadèmiques com socials, per als col·lectius més vulnerables.
Este relat no és un cas aïllat; anys de recerca sobre els efectes de les expectatives dels docents han proporcionat proves clares que les expectatives per motiu d’ètnia o classe social existeixen a les aules i que poden influir en gran mesura en el rendiment i els èxits dels alumnes, convertint-se en una gran barrera per a l’aprenentatge.
Què podem fer per a combatre estos estereotips i millorar les expectatives docents als centres? A continuació es descriuen algunes orientacions recolzades per estudis científics de les quals he pogut comprovar la seua eficàcia.
- Promoure una cultura de centre inclusiva, des d’una perspectiva dialògica, promovent la participació de la comunitat educativa. Si obrim el centre al diàleg dins de la comunitat, aconseguirem millorar la comunicació entre la família i l’escola; obrirem espais de coordinació amb agents socials de l’entorn; aconseguirem ampliar els espais educatius atenent les necessitats detectades per la comunitat, entre moltes altres possibilitats. Perquè del que no hi ha dubte és que “la millor manera d’aconseguir més recursos per a l’educació és fer servir bé els que ja existeixen”.
- Formació dialògica del professorat, on accedisquen a les evidències científiques d’impacte social. Si el professorat té expectatives mínimes en certs col·lectius d’alumnat, moltes vegades és perquè no ho sap fer d’una altra manera. Diversitat de mestres han canviat la seua mirada, transformant la seua trajectòria personal i professional, així com les seues expectatives, cap a una educació inclusiva basada en evidències.
- Distribuir l’aula en agrupaments heterogenis, on l’alumnat, en la seua diversitat, actue com a mediador de cultura i aprenentatge.
Des de l’orientació educativa també es pot aconseguir millorar les expectatives, actuant com a dinamitzadors del canvi cap a esta perspectiva dialògica, partint des de la nostra pròpia concepció de l’orientació acadèmica i professional, eliminant barreres i centrant el focus en les possibilitats. En estos moments recorde una frase que em van dir al llarg de la meua carrera: “si no creus que el canvi és possible, que la utopia es pot assolir, l’educació no és el teu camí”.
[Foto: i-stock]
