Molts articles científics mostren com xiquets i xiquetes d’entre dos i quatre anys van aprendre a llegir en la llar en diferents circumstàncies. No existix cap evidència científica que prove que l’aprenentatge primerenc de la lectura siga impossible o nociu. Tot el contrari, les investigacions deixen ben clar que estes falses creences són la trava més important que fa que el currículum escolar i les interaccions de la llar no estiguen dirigides a l’aprenentatge de la lectura des dels zero anys. Aprendre a llegir prompte és beneficiós, ningú hauria de dubtar-ho.
No tothom ha caigut en estos errors. Fa més de 12 anys, Ramón Flecha i Marta Soler ja afirmaven que la lectura hauria de començar des dels zero anys. En el meu cas, estes precises afirmacions basades en ciència, la meua passió per l’ensenyança de la lectura i la meua preocupació per la heretabilitat de les dificultats de lectura que van patir alguns membres de la meua família em van portar a reflexionar i a començar el procés lector del meu primer fill des de ben prompte per a previndre-les.
Els meus tres fills han començat a llegir entre els dos i els tres anys. Com? Els camins poden ser molt variats. Jo vaig començar per ensenyar les vocals, després el so d’algunes consonants i, abans d’acabar d’ensenyar-les totes, ja estava jugant a jocs amb cotxes, ninots, peces de muntatge, amb pissarres i lletres magnètiques amb els quals ensenyava a ajuntar lletres en síl·labes. Aconseguir que llegiren síl·labes va ser el que més va costar a arribar, però va arribar. És qüestió de constància, tacte i esperança.
A pesar que podem afirmar que aprendre a descodificar d’hora és bo, el procés d’aprenentatge de la lectura no acaba ací. Cal continuar desenrotllant-ho cap a nivells superiors. Per a això l’alumnat necessita llegir diàriament, amb diverses persones i en diversos llocs.
Imatge: Magnific
Mestre d'educació especial i primària