Encara perdura a l’actual societat de la informació el discurs reproduccionista, que determina als centres educatius el nivell i la qualitat de l’aprenentatge en funció de l’estatus social o de l’origen ètnic de les persones. Aquest discurs comporta certes pràctiques que perpetuen les desigualtats i sol estar present en idees com aquestes: “aquest alumne no té el nivell de la seua edat, cal adaptar el contingut”; “en aquest col·legi hi ha un percentatge molt elevat d´immigració, per tant, baixem el nivell curricular”; “a aquesta alumna no li servirà per a la seua vida aprendre una segona llengua, en la seua cultura no és necessari”.

Com bé demostren les evidències, aquestes idees no només són falses, sinó que a més incentiven les desigualtats socials i acadèmiques. En són una prova les adaptacions curriculars i la creença que cal prendre com a punt de partida els coneixements previs per a l’aprenentatge, praxis exclusores arrelades que impedeixen el desenvolupament cognitiu als màxims nivells intel·lectuals i generen baixes expectatives en l’àmbit personal, escolar, cultural, familiar i socioeconòmic. Aquestes adaptacions es fan moltes vegades a l’alumnat amb desconeixement de l’idioma o pertanyents a grups culturals en risc d’exclusió social, oferint-los aprenentatges de baix nivell per confondre que no saben parlar o escriure, o que els costa molt, amb el fet que no saben història o biologia, tal com indica Cummins.

En contrapartida al model reproductor, des de les perspectives dialògiques, en lloc de crear contextos d’adaptació i recórrer a un currículum de mínims que desemboca al fracàs escolar, es generen mecanismes per a la transformació dels contextos esmentats; s’acceleren els aprenentatges de qualitat a qui més ho necessita, perquè “ningú es quede enrere” i per tal d’assegurar la igualtat de resultats.

Seguint aquest enfocament dialògic, es gestiona l’aula en grups heterogenis on la diversitat de l’alumnat permet que actuen com a mediadors de la cultura, fent possible l’accés mitjançant eines com el llenguatge. Per exemple, quan s’estan estudiant conceptes de Ciències Naturals on apareix contingut específic i vocabulari acadèmic, es realitzen lectures dialògiques on el professorat fomenta la lectura conjunta, on dialoguen sobre el contingut, ajudant a qui més ho requereix mitjançant més explicacions, raonaments, reflexions… amarrant la comprensió mútua. En aquests moments tots i totes són un recurs, des dels xiquets o xiquetes que coneixen l’idioma minoritari fins les aplicacions per a facilitar l’accés al discurs en aquests grups. El contingut no s’adapta sinó que es transformen i augmenten les oportunitats a través de les interaccions de qualitat, que possibiliten l’acceleració i l’adquisició de l’aprenentatge. Per tant, es promou la igualtat de resultats a tot l’alumnat sense exclusió.

Per a més informació sobre el tema, podeu consultar aquest enllaç.

[Imatge: Unsplash]

By Isabel Bixquert

Mestra de primària. Participant de la tertúlia pedagògica dialògica "A Muscles de Gegants"