Isabel Alonso i Benjamín Menéndez
«Vaig triar estudiar magisteri i ser mestra amb il·lusió i convenciment que era la meua passió i on em veia capaç de donar el millor de mi. I així vaig passar els primers anys de la meua labor com a mestra d’educació primària, intentant aprendre cada dia i intentar donar la millor educació als meus alumnes. Però els últims anys estan superant esta idea amb escreix i crec que esta intenció s’està fent verdaderament realitat.» (Isabel Alonso)
No hi ha docent que no vulga el millor per als seus estudiants. Des de fa temps, el desencantament i el llenguatge de la queixa, per múltiples raons, han estat molt presents a causa de la falta de millores que tots i totes desitjaríem. Davant això, la burocràcia, els vaivens legislatius, les innovacions constants i infructuoses per no estar basades en evidències, la tendència de considerar reivindicacions organitzatives (la ràtio, per exemple) com a prioritats en la millora de l’educació, en comptes de reivindicar les evidències que en aplicar-se milloren de veritat els resultats, l’aprenentatge i la inclusió de tots i totes (i amb això el benestar de totes les persones)… Tot això ha generat un clima de desencantament que ha buscat solucions per camins molt diversos que han acabat en un llenguatge de la queixa induït que sabem, per les evidències, que no conduïx a la millora.
Afortunadament, des de fa uns anys i de manera cada vegada més explícita, el llenguatge de la queixa s’ha vist reemplaçat per la crítica amb, en paraules de Paulo Freire, la «paraula veritable que transforma el món i que obri el camí a l’acció transformadora».
«Reencant amb la meua professió, no trobe millor paraula per a expressar el que ha suposat i suposa per a mi la formació dialògica i les actuacions educatives d’èxit (AEE).»
L’aparició d’associacions que promouen una educació basada en evidències i de les xarxes formatives amb cada vegada més centres educatius que estan implantant amb qualitat, freqüència i intensitat les AEE han permés que emergisca el llenguatge de la possibilitat basat en l’evidència que aconseguix eixa “unió indestructible entre reflexió i acció” i, amb això, ha portat el reencant a moltes comunitats educatives, gràcies a la millora real en l’àmbit acadèmic, en convivència i en benestar social que, com ha demostrat la investigació des de fa dècades, generen les evidències d’impacte social (ECIS):
- Centres que trenquen la reproducció de desigualtats en aconseguir no sols que el seu alumnat no abandone anant a FP bàsica, sinó que obtinga l’ESO pensant en quin batxillerat seguir en funció dels seus interessos en estudis universitaris
- Famílies que milloren les seues relacions intrafamiliars i les seues expectatives de futur acadèmic arran de participar en grups interactius i tertúlies dialògiques en el centre escolar dels seus fills i filles
- Docents que es reencanten amb la professió en veure amb les AEE el “somni complit de qualsevol docent”, de millora en aprenentatge, convivència i inclusió
- Voluntariat (docents jubilats, persones en atur…): persones que milloren les seues vides i les de l’alumnat gràcies a la seua participació en les AEE
- Administració que inclou cada vegada més les actuacions educatives d’èxit en la seua legislació i es reencanta en les formacions basades en evidències.
- Altres àmbits de la societat (com la Real Federació de Futbol del Principat d’Astúries) que busca en les ECIS la possibilitat d’oferir el millor en convivència i igualtat als seus esportistes
Es tracta d’aconseguir una educació amb plena creació de sentit, basada en la formació dialògica del professorat en evidències d’impacte social per a la transformació:
«Des que em forme de manera dialògica amb altres companys i companyes de diferents etapes educatives i especialitats, des que participe en formacions, trobades i congressos amb investigadors, des que aplique les actuacions educatives d’èxit en les meues classes, i els principis de l’aprenentatge dialògic han impregnat la meua aula, la meua professió ha cobrat encara més sentit per a mi, he guanyat molta seguretat com a mestra. La seguretat que em dona saber que estic aconseguint bons resultats amb l’alumnat, aplicant les evidències d’impacte social, a més dels resultats positius i la transformació que porta amb el meu alumnat.»
