Esta és la Gioconda, jo la conec!
Durant les darreres dècades, a l’entorn educatiu s’ha parlat molt de l’art com un element important a tenir en compte i a valorar. Les motivacions que ho han fet sorgir tenen diferents orígens. Per això s’han desplegat moltes activitats i accions, unes amb més validesa que altres, que han tingut l’art com a proposta i com a activitat, amb la intenció d’augmentar la creativitat i la sensibilitat amb les diverses disciplines artístiques.
Des d’edats molt primerenques s’ha intentat estimular els xiquets i xiquetes al món de l’art, encara que en alguns casos haja servit per a tractar l’art de forma superficial i amb arguments poc sòlids, que han servit per a emmascarar altres propòsits que han contribuït a la reducció de nivells i a la segregació educativa. En el mateix sentit ha succeït en nombroses ocasions una ocultació de les millors obres, i han estat substituïdes per altres que, si bé formen part del moviment artístic, no gaudeixen del consens universal de la seua contribució a la humanitat.
D’altra banda, quan les actuacions relacionades amb l’art han anat acompanyades de fonaments profunds han tingut un impacte transformador. L’alumnat de qualsevol edat, quan té l’oportunitat de dialogar amb els seus iguals al voltant d’obres que són les millors creacions que ha pogut gaudir la humanitat, poden adonar-se’n no només de l’incalculable valor d’aquestes obres, sinó que poden incorporar-les al repertori, al seu gust i desig, i al seu propi món, perquè ja han tingut l’oportunitat de conèixer-les. Descobreixen els detalls del David de Miquel Àngel, fent-se conscients de l’enorme valor que té l’obra, per la seua bellesa, per l’esforç que hi ha darrere d’aquesta creació i pel coneixement acumulat que conté, tant l’obra com el diàleg sobre ella. En tot cas, poden crear un sentit propi relacionat amb l’obra i amb les pròpies preferències, lliurement, sense imposicions. Gràcies a haver tingut l’oportunitat de conéixer aquestes obres, en altres espais podran oferir a altres persones l’oportunitat de dialogar i podran desplegar el coneixement que han atresorat.
Aquesta manera de compartir, en un entorn dialògic on es valora el diàleg igualitari, la solidaritat i les ganes d’aprendre, obres de diferents disciplines (pintura, música, escultura…), com La Flauta Màgica de Mozart, el David de Miquel Àngel, El Naixement de Venus de Botticelli, la Gioconda de Leonardo da Vinci, la Nit Estrellada de Van Gogh, entre altres obres, es comparteixen en alguns centres amb alumnat d’edat molt variada. Les tertúlies artístiques dialògiques suposen una oportunitat per a l’aprenentatge compartit, però també ho són perquè es trenquen estereotips socials i culturals que priven moltes persones de les millors creacions.
I sí, són una realitat que no necessita un gran desplegament de recursos, que es pot fer a qualsevol lloc i que enamora tant l’alumnat com el professorat, que també aprén de forma intensa dels diàlegs de xiquets i xiquetes.
Un dia va entrar un nen amb autisme en una classe de primària i se’n va anar directe a una làmina que penjava a la paret i va dir a la seua manera: “Aquesta és la Gioconda, jo la conec”. Les persones presents van quedar perplexes i algú va dir: “Hem fet tertúlia a classe, per això la coneixem”.
Professor de la VIU i professor substitut de la UV. De formació, mestre d'educació especial i primària. Les seues línies d'investigació inclouen les actuacions educatives d'èxit, la inclusió educativa, les noves masculinitats alternatives i la socialització preventiva de la violència de gènere.