El camí de l’educació actual cada vegada té més oportunitats d’obtindre formació rigorosa per a aplicar pràctiques i actuacions que contribuïsquen a millorar la vida de les persones. La Història de l’Educació oferix testimoniatges i persones que van aportar idees i accions destacades per tindre eixos mateixos objectius. Conéixer-los i vincular-los amb l’actualitat, amb la investigació actual, els convertix en referents per a reflexionar i actuar.
Marie-Jean-Antoine Nicolas de Caritat, el Marqués de Condorcet, s’erigix com una d’estes figures, com un dels pensadors més importants de la Il·lustració i com a precursor de molts dels principis educatius i democràtics actuals. En el context del segle XVIII i de la Revolució Francesa, Condorcet va defendre la raó, la ciència i l’educació com a ferramentes fonamentals per a aconseguir una societat més justa i igualitària. Per això, el seu pensament va partir de la idea que el progrés humà depén del coneixement i de la capacitat crítica de les persones, rebutjant el dogmatisme i les desigualtats socials.
En la seua obra destaca la defensa d’una educació pública, gratuïta, universal i laica. A més, va ser molt avançat per a la seua època, en reclamar l’educació de les dones i denunciar que la “inferioritat” femenina era conseqüència de la falta d’accés al coneixement i no d’una suposada incapacitat natural. També va defendre l’abolició de l’esclavitud i la necessitat que la política estiguera guiada per criteris racionals i no per privilegis heretats o interessos particulars.
Nicolas de Condorcet considerava que els xiquets havien d’aprendre a raonar de manera autònoma i convertir-se en ciutadans lliures i responsables. Esta idea connecta directament amb la investigació de major nivell i rigorositat vigent, que posa la interacció, la igualtat, el coneixement i la solidaritat com a elements claus per a l’aprenentatge en l’actual Societat Dialògica.
Condorcet va ser perseguit per les seues crítiques a les mesures del període del Terror de la Revolució Francesa; per això, va haver d’amagar-se durant mesos. Finalment, va ser detingut i, poc després, va aparéixer mort en la seua cel·la. Va resultar ser un exemple més de les contradiccions de la Revolució Francesa: defendre la llibertat, la igualtat i la fraternitat i ser víctima de la violència revolucionària.
Hui sabem que l’escola no sempre compensa les diferències econòmiques i culturals, sinó que moltes vegades també les reproduïx. Per això, en l’actualitat, estes idees revolucionàries de Condorcet han d’anar acompanyades de les actuacions que donen els millors resultats per a totes les persones. Este pot ser, hui, l’ideal vinculat a este autor: convertir en realitat el seu somni de donar la millor educació que amplie els horitzons per a tota la societat.
En definitiva, conéixer que Nicolas de Condorcet va ser una figura clau en la construcció de l’escola moderna i dels valors democràtics contemporanis, i incorporar moltes de les seues idees amb una mirada crítica actual del segle XXI, suposa una oportunitat per a reconéixer quins són els reptes més importants i transcendentals i seguir, d’esta manera, caminant cap a eixa millor educació possible, que ha de donar resposta a reptes actuals relacionats amb les desigualtats, la violència, el gènere i el coneixement.
Imatge: Flikr
Professor de la VIU i professor substitut de la UV. De formació, mestre d'educació especial i primària. Les seues línies d'investigació inclouen les actuacions educatives d'èxit, la inclusió educativa, les noves masculinitats alternatives i la socialització preventiva de la violència de gènere.