Les famílies tenen un paper indispensable en l’educació dels xiquets i les xiquetes. Fins ací no hi ha res nou. És una oració que s’usa constantment en el món de l’educació. A les famílies se’ls demana implicació en l’educació, des d’escoles i instituts, sol·licitant col·laboració, respecte i ajuda. Les famílies, de forma molt majoritària, tenen eixa intenció de col·laborar, respectar i ajudar, però què passa si no hi ha mecanismes de participació? Si, per exemple, només se sol·licita assistir a entrevistes i reunions per a rebre la informació que el professorat vol transmetre? Informació que, a vegades, arriba amb comptagotes. Quin tipus de participació pot aportar la família? Com poden ajudar a millorar l’educació dels seus fills i filles?
Les famílies s’impliquen d’una forma compromesa quan es compta amb elles. Si el professorat es relaciona amb diàleg igualitari, és a dir, comptant amb les famílies, respectant el seu paper, la seua opinió i valorant la seua intel·ligència cultural, és a dir, tot el bagatge de coneixement cultural i social que tota persona té, la manera de participar i de relacionar-se de les famílies millora, augmenta i cobra un sentit profund de col·laboració i participació real.
El diàleg igualitari amb les famílies inclou diferents aspectes que són clau: la veritat, d’una banda, perquè s’integren els arguments del coneixement científic per part del professorat en les converses, reunions i entrevistes, sobre quines són les millors actuacions educatives per a accelerar aprenentatges i transformar la convivència. D’altra banda, comptar amb la veu de les famílies és un element clau perquè puguen aportar la seua mirada i la seua opinió sobre el que succeïx en l’educació dels seus fills i filles. Però, a més, en eixe mateix diàleg igualitari s’incorpora la possibilitat d’una mena de participació que va més enllà, que compta amb les famílies en les decisions, en l’avaluació i en el propi aprenentatge de l’alumnat, de manera directa.
La participació educativa de les famílies contribuïx a tindre espais d’aprenentatge de màxims, en els quals les interaccions de l’alumnat són de qualitat. Quan les famílies venen a participar a les comissions mixtes, a la biblioteca tutoritzada, els grups interactius o a les tertúlies literàries dialògiques, aporten el seu coneixement, dinamitzen interaccions en les quals xiquets i xiquetes aprenen més, i a més s’emporten la il·lusió, la força i la igualtat de les diferències que han viscut en classe. Amb estes idees poden desitjar fer canvis i transformacions en les interaccions de la llar o en altres espais, poden ajudar a modificar expectatives o refer ponts que vagen cap a nous o antics somnis, personals o col·lectius.
La relació amb el professorat canvia i el consens per a trobar la manera de millorar l’educació de l’alumnat no sols és un somni, sinó una realitat que aviva l’esperança i la il·lusió de la construcció conjunta d’una societat millor.
Imatge: foto de Adam Winger en Unsplash
Professor de la VIU i professor substitut de la UV. De formació, mestre d'educació especial i primària. Les seues línies d'investigació inclouen les actuacions educatives d'èxit, la inclusió educativa, les noves masculinitats alternatives i la socialització preventiva de la violència de gènere.