«Una persona pot tindre opinions encertades sobre un tema o una situació, tinga o no estudis, siga xica o xic; no cal menysprear a ningú per això.»
(Reflexió d’un alumne de 6é de primària, en sessió de TLD de l’obra “Orgull i prejuí” de Jane Austen).
La interacció i la comunicació humana són processos bàsics per a l’aprenentatge. Totes les persones posseïxen intel·ligència cultural i la poden aplicar a través del diàleg igualitari, compartint diferents maneres d’abordar i desenrotllar solucions a qüestions comunes per a convertir els sabers culturals en experiències d’aprenentatge compartit.
Els contextos educatius actuals es caracteritzen, entre altres aspectes, per ser cada vegada més multiculturals; per consegüent, requerixen d’un professorat que no se centre únicament en la cultura dominant, sinó que integre la diversitat de la comunitat educativa en els aprenentatges escolars i de convivència, per a crear coneixement a través d’un nexe vertebrador comú: la igualtat en la diversitat cultural.
La intel·ligència cultural contribuïx a superar el currículum de mínims, en el qual subjauen teories segregadores que sostenen que les persones sense estudis, de baixos nivells socioeconòmics, de minories ètniques o pertanyents a contextos de vulnerabilitat no poden apreciar la cultura d’alt nivell i, per tant, evolucionar social i intel·lectualment en contextos acadèmics. Estes teories estan molt allunyades de la ciència d’impacte social ja que, precisament, a través de la intel·ligència cultural de totes les persones, mitjançant el diàleg igualitari i les altes expectatives, es genera autoconfiança entre la comunitat educativa per a incrementar les habilitats comunicatives, reflexives, analítiques i intersubjectives necessàries per a aprofundir i accelerar en l’aprenentatge.
A més, a diferència dels plantejaments reproduccionistes i edatistes, els avanços de la ciència han posat en relleu que la intel·ligència no és estàtica ni està determinada per la genètica.
«Cada persona té els seus gustos, sentiments i maneres de pensar. Tots i totes som importants per a la nostra família, amics i coneguts… Si estudiem podrem triar la carrera que més ens agrade.»
(Reflexió d’un alumne de 6é de primària, en sessió de TLD de l’obra “Orgull i prejuí” de Jane Austen).
En definitiva, la intel·ligència cultural brilla per les seues valuoses aportacions a la construcció del coneixement. Cada persona té la seua experiència de vida i pot transformar i aportar aprenentatges a la resta, alhora que desenrotlla el pensament i el raonament en diferents contextos, independentment de la seua condició.
«No m’agrada prejutjar a una persona només amb mirar-la. Jo pense que cal conéixer a eixa persona parlant, interactuant i dialogant. Així, es pot saber com és eixa persona i els seus punts de vista.»
(Reflexió d’una alumna de 6é de primària, en sessió de TLD de l’obra “Orgull i prejuí” de Jane Austen).
Imatge generada amb IA en Gemini
Mestra de primària. Participant de la tertúlia pedagògica dialògica "A Muscles de Gegants"