«M’agradaria que, en tots els llocs, les persones es tractaren amb el mateix respecte que ens tractem nosaltres ací.»
Esta intel·ligent valoració la va expressar un alumne de 6é de primària durant una tertúlia dialògica. El seu desig profund i sincer ha quedat gravat en les consciències de les persones participants d’eixa trobada emmarcada en l’aprenentatge dialògic.
Estes aportacions, en les quals el llenguatge del desig es vincula amb el llenguatge de l’ètica, es donen gràcies a les interaccions basades en el diàleg igualitari, el qual vertebra i promou que tots els altres principis brillen en el pla de les relacions humanes a través dels actes comunicatius dialògics.
Per això, és molt rellevant que tota la comunitat educativa aprenga la base teòrica per a posar en pràctica el diàleg igualitari, ja que d’esta manera els contextos acadèmics i socials s’omplin de possibilitats per a superar desigualtats i per a crear espais segurs, lliures, diversos i bells.
Aprendre i traslladar a la pràctica el diàleg igualitari comporta:
- Proporcionar i obrir contínuament espais de diàleg a l’escola, on es promoga la participació de la comunitat educativa per a debatre els grans temes que preocupen les persones, com poden ser les millors actuacions per a dur a terme un aprenentatge de qualitat, la forma en què podem construir i triar relacions igualitàries i com previndre i superar la violència en totes les seues manifestacions.
- Tindre molt present que totes les persones, independentment de la seua condició acadèmica, econòmica, social o cultural, poden evolucionar i desenrotllar-se en l’àmbit intel·lectual i social, al contrari del que sostenen les teories reproduccionistes.
- Considerar les diferents aportacions en funció de la validesa dels arguments, en lloc de valorar-les per les posicions de poder dels qui les realitzen.
- No permetre de cap manera comentaris classistes, racistes, edatistes, sexistes o de cap altre tipus discriminatori, sinó promoure raonaments que sempre respecten els drets humans.
- Mantindre la coherència amb actes comunicatius dialògics, conjuminant actitud, pensament, sentiment i acció amb base en la veritat i la igualtat.
- No limitar el diàleg igualitari a moments concrets, sinó establir-lo en qualsevol situació, generant confiança i il·lusió entre les persones, per a fomentar la participació social i fomentar relacions humanes basades en els millors sentiments, com l’amistat i l’amor.
Cal remarcar que, a través de les tertúlies dialògiques, s’interactua mitjançant el diàleg igualitari i es construïxen noves realitats i plantejaments capaços de generar verdadera agència humana entre les persones que hi participen, ja que hi ha un posicionament actiu, argumentat i públic en contra de qualsevol tipus de violència o acte menyspreador.
«Riure’s de la gent està malament. Una cosa és riure’s amb ella (la persona), però una altra cosa és riure’s d’ella. No faces el que no t’agrada que et facen. Està fatal riure’s d’algú, fins i tot hi ha gent que riu d’altres persones per tindre algun tipus de problema; això és no tindre gens de respecte cap als altres, no m’agrada» (alumna de 6é de primària, reflexió durant una TLD de l’obra Orgull i prejuí).
En definitiva, el diàleg igualitari dona lloc a la democratització i cocreació del coneixement, alhora que millora les relacions i, per tant, la convivència. Per tant, donar-li verdadera transcendència és una responsabilitat professional i ètica per part de les persones que es dediquen a millorar els contextos educatius i les societats dialògiques actuals.
Imatge generada amb IA en Gemini
Mestra de primària. Participant de la tertúlia pedagògica dialògica "A Muscles de Gegants"