Soc mestra d’educació infantil i prompte començarem un nou llibre per a fer tertúlies literàries dialògiques en classe. Este curs llegirem Robinson Crusoe i Vint mil llegües de viatge submarí. Comence amb molta il·lusió perquè tinc les aliades perfectes per a aconseguir que esta actuació educativa siga un èxit: les famílies. Sense elles no podria aconseguir-ho.
Sé que no ha sigut un camí fàcil per a elles, i que moltes vegades els han assaltat pensaments o dubtes:
«em resulta impossible preparar la tertúlia amb el meu fill»
«els llibres són massa difícils, no els entenen»
«hi ha vocabulari que ni jo entenc»
«quan li pregunte què li ha cridat l’atenció per a compartir en classe, no em sap dir res…»
És normal, i al llarg d’este article veurem com hem anat solucionant estos dubtes. El que admire d’elles és que mai s’han rendit: han confiat en mi, m’han preguntat tot el necessari i fins i tot han concertat tutories conjuntes amb els seus fills per a aprendre a fer una lectura dialògica. Han fet de tot menys tirar la tovallola. Precisament per això, vull compartir ací algunes claus de com ho fem en el dia a dia, perquè qualsevol família puga aplicar estes senzilles pautes a casa.
Quan ens enfrontem a la lectura d’un clàssic a casa, la primera pregunta que ens ve al capdavant és òbvia: per què un llibre tan complicat i no un adaptat a la seua edat? La resposta és senzilla. Els clàssics són les millors obres de la literatura: ens oferixen el millor vocabulari, aborden els grans temes de la vida i obrin portes a la inclusió social.
Una vegada que ens convencem de per què triem eixe llibre i no un altre, arriba el moment d’asseure’s a llegir el fragment de la setmana. No fa falta que siga el xiquet o la xiqueta qui llija el text; podem llegir-lo els adults en veu alta mostrant un model correcte de lectura. La nostra tasca com a famílies és anar parant al final de cada paràgraf i explicant amb les nostres pròpies paraules el que acabem de llegir.
No passa res si no entenem tot. De fet, és bo que ens vegen dubtar. Podem dir-li al nostre fill amb naturalitat:
«mira, en tot este paràgraf, el que està fent el personatge són càlculs per a veure com arribar a la Terra», o «esta frase no l’entenc molt bé, continuarem llegint a veure si li trobem el sentit».
Si hi ha paraules rares, les busquem; i si hi ha unes altres que no influïxen en la història, li ho transmetem així.
Per exemple: «ací està descrivint el vaixell, totes estes paraules són simplement les diferents parts de la nau, no ens fa falta saber quins són».
Al llarg de la lectura hem d’anar parant i conversant amb ells i elles:
«què t’ha semblat el que ha fet este personatge?», «tu hauries fet el mateix?», «per què penses que haurà actuat així?»
A més, també podem anticipar-nos:
«què creus que passarà ara?», «en este moment què faries tu?»
Eixa és la verdadera lectura dialògica, no el mer fet de subratllar una frase.
En acabar, quan els preguntem:
«què t’ha cridat més l’atenció?» o «quina part vols compartir demà en classe?», és normal que es queden en blanc.
No és perquè no vulguen participar, sinó perquè els costa processar-ho. Ací és on entrem nosaltres per a donar-los opcions:
«recordarem el que hem parlat… Parlem d’això i d’això un altre, t’agradaria triar alguna de les dos?»
Fins i tot podem guiar-los cap a temes que sabem que enriquiran el diàleg en la tertúlia:
«a mi m’ha cridat l’atenció esta frase. Mira, entre dir en classe “no em sembla bé que mentisca per a ajudar a la seua germana” o dir “m’ha agradat el gronxador perquè a mi m’agraden els gronxadors”, les dos són vàlides, però la primera generarà un debat interessant amb els teus companys perquè no tots pensaran igual».
La nostra actitud en posar-nos a llegir serà determinant. Si ho enfoquem amb calma, es convertix en un moment màgic: una oportunitat única per a parlar amb els nostres fills i filles de temes que d’una altra forma mai eixirien en el dia a dia, ampliant el vocabulari i la complicitat entre els dos.
Per tot això, només em queda dir gràcies. Gràcies a totes les famílies per la seua valentia, per obrir les portes de casa als clàssics i per regalar-nos el seu temps. El verdader èxit d’estes tertúlies no és que tot isca perfecte a la primera, sinó el camí que recorrem junts. Quan escola i família formem un equip, l’aprenentatge i el futur dels nostres xiquets i xiquetes no tenen límits.
Imatge: Magnific
Mestra d'educació infantil en el col·legi Padre Manjón d'Elda i membre de la tertúlia pedagògica d'Elda "A muscles de gegants"