Si busquem millores, tant en nosaltres com en altres i en el nostre entorn, hem de tindre en compte dos factors clau que s’alimenten mútuament: l’esforç i les expectatives. A vegades ens arriben discursos desencertats sobre esta temàtica, afirmant que existixen perills en exposar a l’alumnat a reptes d’alt nivell de manera prematura. Una altra afirmació que escoltem és que “cal esperar que l’alumne madure” per a ensenyar-li uns certs continguts. Les investigacions han mostrat tot el contrari: com a persones adultes, hem de tindre altes expectatives cap als i les menors, i oferir-los aprenentatges i estímuls que els suposen reptes. Hem d’exposar la infància a desafiaments que els porten a estadis superiors, i en eixe procés s’afavorix el desenrotllament i la maduració.
A continuació compartim una sèrie d’articles per a reflexionar relacionats amb les expectatives, la maduració i la importància de l’esforç:
-
Esforç, font de motivació
-
La intel·ligència es millora amb esforç
-
Com més prompte millor pugem les expectatives, millor
-
Aprofitar l’efecte Pigmalió en educació
-
Les expectatives docents marquen vides
-
Esperar que maduren?
