El passat dia 10 se celebrava el Dia Internacional de la Salut Mental, un tema que cada vegada preocupa més la comunitat internacional i la vinculació de la qual amb la violència és cada vegada més sòlida. Mostra d’això és el nou informe Prevalença de la violència de parella i de la violència sexual exercida per persones distintes de la parella contra adolescents d’entre 15 i 19 anys: informe tècnic recentment publicat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en el qual es posen en relleu, entre altres qüestions, les greus conseqüències que la violència pot tindre sobre la seua salut i benestar, especialment en una etapa tan decisiva del seu desenvolupament.
En este sentit, estimacions corresponents en 2023, van apuntar que prop de 43 milions d’adolescents d’entre 15 i 19 anys, la qual cosa suposa que el 30% aproximadament de la població mundial, han patit violència física o sexual per part d’una parella, violència sexual exercida per altres persones o per les dos. L’OMS advertix que estes experiències estan associades amb problemes de salut mental, com l’ansietat i la depressió, a més d’afectar les relacions personals, l’educació i les oportunitats futures de les xiquetes. Una realitat que situa la prevenció de la violència també com una qüestió fonamental de salut pública.
Així que com s’apuntava a l’inici, la relació entre violència i salut mental compta ja amb una àmplia evidència científica. Una revisió sistemàtica i metaanálisi publicada en 2024, que reunix 87 estudis amb prop de 190.000 participants, va trobar una associació significativa entre les experiències d’abús sexual durant la infància i diferents problemes de salut mental en l’adolescència, entre ells depressió, ansietat, estrés posttraumàtic, autolesions i ideació suïcida. Així mateix, una altra revisió científica de 2024, centrada en la violència sexual i en les relacions afectives durant l’adolescència, va identificar associacions amb símptomes depressius, desesperança i estrés posttraumàtic. Estos resultats reforcen la importància de comprendre que les conseqüències de la violència no sempre són visibles i que previndre-la constituïx també una manera de protegir el benestar emocional i psicològic de les adolescents.
Però l’anàlisi de l’OMS va més enllà d’identificar estes conseqüències i assenyala factors socials que contribuïxen al fet que la violència es produïsca. Entre ells, destaca les normes socials discriminatòries, el matrimoni infantil i les limitacions en l’accés de les xiquetes a l’educació. Com a resposta, proposa actuacions que inclouen garantir l’educació secundària de les adolescents, reforçar els seus drets, transformar les normes que perpetuen la desigualtat i millorar els servicis d’atenció als qui han patit violència. L’organització subratlla també la necessitat de disposar d’una atenció sanitària adaptada a les adolescents, centrada en les supervivents i que integre els servicis de salut mental, de manera que puguen rebre respostes adequades a les seues necessitats.
És molt important avançar en el coneixement sobre com previndre situacions de violència sexual així com promoure relacions igualitàries i lliures de violència i garantir eixos entorns segurs i protectors en els quals s’implementen actuacions que si afavorixen el benestar de les xiquetes i els xiquets. En esta línia, l’OMS destaca el marc internacional de RESPECT, que arreplega estratègies basades en l’evidència per a previndre la violència contra dones i xiquetes. Protegir la salut mental de les adolescents implica, per tant, no sols garantir l’accés a una atenció adequada quan la necessiten, sinó també impulsar moviments transformadors perquè puguen construir relacions que no posen en risc la seua salut, la seua seguretat i les seues oportunitats de desenvolupament.
Este article va ser publicat el 14 d’octubre de 2026 en Diari Feminista DF
Imatge: Magnific
Cofundadora del Grup de Dones Sherezade: Dialogant el Feminisme