Hi ha una realitat que no podem continuar mirant de reüll: el 40% de l’alumnat gitano abandona els estudis en complir 16 anys, en 2n de l’ESO, sense obtindre el graduat, i el 62,8% no finalitza l’ensenyança obligatòria amb èxit, enfront del 4% de la població general. A nivell europeu, la European Union Agency for Fundamental Rights confirma que la desigualtat educativa continua sent un dels principals factors d’exclusió estructural.

No obstant això, també hi ha motius sòlids per a l’esperança: les investigacions mostren que, quan les escoles apliquen actuacions educatives basades en evidències d’impacte social (amb altes expectatives, participació familiar i entorns inclusius), l’èxit educatiu de l’alumnat gitano millora de manera significativa.

El EU Roma Strategic Framework (European Commission, 2020: A Union of Equality) va identificar la discriminació i el antigitanisme com a barreres estructurals que han d’abordar-se de manera transversal i va fixar objectius concrets per a 2030, amb metes quantitatives de progrés. En el document, la Comissió Europea assenyala a l’educació com la prioritat sectorial més avançada, però també una de les més problemàtiques per la segregació. La inclusió gitana no pot dependre només de declaracions: necessita compromisos verificables, coordinació entre nivells institucionals i polítiques sostingudes en educació, ocupació, salut, vivenda… L’escola ocupa un lloc estratègic perquè allí es pot previndre la segregació, reduir l’abandó, millorar l’accés primerenc i trencar cicles intergeneracionals d’exclusió.

Hui compartim una selecció d’articles basats en evidències i experiències que ja estan demostrant com l’educació pot contribuir (i contribuïx) a estos objectius d’inclusió:

Imatge: Freepik
+ posts

Mestre de primària. Participant en la Tertúlia Pedagògica Dialògica d'Elda "A hombros de gigantes"