Molt per celebrar i molt per aconseguir.
Hui, 8 d’abril, totes les gitanes i els gitanos del món, i amb nosaltres moltes persones no gitanes, celebrem el Dia Internacional del Poble Gitano, en commemoració d’aquell 8 d’abril de 1971, quan a Londres es va celebrar el primer congrés mundial gitano. En aquest congrés es van decidir coses molt importants i significatives per al nostre Poble, com la nostra bandera i el nostre himne. Avui, recordem a totes les persones gitanes que van perdre la vida durant la segona guerra mundial, i durant tants segles de persecució i antigitanisme, però també celebrem amb orgull la nostra cultura i existència.
Són moltes les coses a celebrar. Molts els èxits assolits. Però també molts els reptes i les qüestions pendents per al nostre Poble.
Hui, en 2023, podem dir que, a Espanya, ja existeix un Pacte Nacional contra l’Antigitanisme o una Llei Orgànica educativa que menciona per primera vegada, i de manera explícita, la història i la cultura del Poble Gitano. També podem dir que cada vegada són més les escoles que, malgrat estar situades en les zones més desfavorides del nostre país, han apostat per implementar de manera rigorosa les Actuacions Educatives d’Èxit en el marc del projecte Comunitats d’Aprenentatge. Aquestes escoles estan aconseguint les majors millores en aprenentatge i convivència, permetent que l’alumnat gitano finalitze l’ESO i que continue estudis postobligatoris, arribant fins i tot a la universitat. També aquestes escoles estan permetent que les famílies gitanes milloren la seua situació educativa i social. Però, sobretot, aquestes escoles estan lluitant dia a dia contra l’antigitanisme, ja que, a cada segon, desmunten un per un els prejudicis i estereotips que encara avui existeixen contra el meu Poble.
No obstant això, també hui, en 2023, 7 de cada 10 famílies gitanes pateixen pobresa i exclusió; més del 50% de les famílies gitanes viuen en barris segregats; i 4 de cada 10 persones gitanes reconeixen patir antigitanisme en la cerca de treball. Però, sobretot, encara hui existeix un marc legislatiu en educació, basat en part en un conjunt d’actuacions que no segueixen les recomanacions de la comunitat científica internacional. Aquestes ocurrences són aplicades amb molta intensitat en les zones més vulnerables i amb l’alumnat en major desavantatge, com l’alumnat gitano i les famílies gitanes. Aquestes ocurrences permeten, entre altres coses, reduir dràsticament el currículum de molts dels centres que es troben en barris amb una alta proporció de població gitana; permeten agrupar l’alumnat gitano en aules de baix nivell; i permeten adaptar els continguts a l’alumnat gitano, amb el pretext que no poden assolir el currículum ordinari, per la seua falta de nivell i motivació.
Hui, 8 d’abril, el Poble Gitano demana ciència. Ciència en educació. Una ciència que ens permeta assolir tots els nostres somnis. Una ciència que transforme totes les nostres desigualtats en possibilitats. Una ciència que ens incloga de veritat. Una ciència basada en evidències amb impacte social.
¡Opre Roma! ¡Sastipen thaj Mestipen!
(¡Amunt el Poble Gitano! ¡Salut i llibertat!, en romaní)
Professor a la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona. Investigador al Centre d’Estudis Gitanos (CEG) - CREA, Community of Research on Excellence for All. Secretari de IJRS, International Journal of Roma Studies. Membre de CampusRom, Xarxa Gitana Universitària.