Una publicació del 15 de setembre de 2026 en Psychological Medicine fa un recorregut pels nombrosos i diversos beneficis associats a la lectura per plaer. L’article, titulat Reading and associations with brain health, cognition, well-being, and mental health (La lectura i la seua relació amb la salut cerebral, la cognició, el benestar i la salut mental), reunix resultats d’enquestes, estudis longitudinals, neuroimatgeria i estudis conductuals.
Les evidències arreplegades assenyalen que la lectura per plaer s’associa amb:
- Millor atenció i control inhibitori
- Millor memòria de treball
- Millor memòria episòdica
- Millors funcions executives
- Major rendiment lector i acadèmic
- Menys problemes d’inatenció, estrés, depressió i conducta
- Més hores de son i menys temps de pantalla
- Millors interaccions socials
Una de les dades més rellevants procedix de l’estudi de Sun et al. (2024), basat en 10.243 participants de l’estudi ABCD (Adolescent Brain Cognitive Development – Desenrotllament cognitiu del cervell adolescent). Els xiquets i xiquetes que havien començat a llegir per plaer entre els 3 i els 10 anys mostraven millors resultats cognitius i de benestar en l’adolescència que els qui presentaven nivells baixos de lectura primerenca. Estes associacions es van mantindre després de controlar variables com ara edat, sexe, pubertat, estructura familiar, educació parental, ingressos i factors socioeconòmics.
L’article també arreplega resultats del National Literacy Trust (el Regne Unit):
- Els xiquets que gaudien llegint van obtindre millors puntuacions en la prova estandarditzada STAR Reading.
- Les persones que llegien diàriament també van presentar millors resultats que els qui no llegien diàriament.
A més, es proposa una relació rellevant en tasques amb fort component lingüístic dins de les matemàtiques:
- Problemes verbals
- Comprensió d’enunciats
- Representació verbal de quantitats
- Recuperació de fets aritmètics
- Ús de funcions executives i memòria de treball
De fet, un estudi longitudinal de 554 xiquets i xiquetes seguits durant 12 anys va trobar que nivells mitjans o alts de rendiment lector s’associaven amb un creixement matemàtic posterior, especialment en els qui inicialment tenien un baix rendiment matemàtic. No obstant això, la conclusió és que la lectura pot contribuir al desenrotllament matemàtic quan el llenguatge intervé de manera important, no que substituïsca l’ensenyança específica de matemàtiques.
En el text se citen enquestes que relacionen la lectura amb:
- Menor estrés percebut
- Major empatia
- Millor comprensió de les emocions i perspectives alienes
- Major sensació de benestar
- Menor soledat
- Major tolerància davant creences diferents
Més enllà d’estos beneficis, la lectura compartida podria afegir beneficis que no depenen únicament de llegir individualment:
- Sentiment de pertinença
- Conversa sobre experiències i valores
- Comprensió de perspectives diferents
- Identificació amb personatges
- Reducció de la soledat
- Major connexió social
Així, en un estudi amb alumnat adolescent, el 61,2% va declarar comprendre millor les perspectives i valors d’altres persones, el 42,9% va informar d’una major connexió i pertinença i el 14,3% va assenyalar sentir-se menys sol. Es planteja que el benefici no residix únicament en l’activitat individual de descodificar un text. Llegir amb altres persones permet parlar, escoltar, interpretar i considerar perspectives diferents.
Per a qualsevol etapa educativa, això recolza pràctiques com ara:
- Lectura dialògica i tertúlies literàries dialògiques
- Cercles de lectura
- Converses sobre personatges i dilemes
- Recomanacions entre iguals
- Lectura compartida entre adults i xiquets
- Clubs de lectura vinculats a interessos de l’alumnat
A més, una revisió sistemàtica d’11 estudis va trobar millores en benestar i reducció de soledat i aïllament en persones majors que participaven en lectura compartida. Quant a salut, diversos estudis longitudinals citats troben que les activitats cognitivament estimulants, inclosa la lectura, s’associen amb:
- Menor deterioració cognitiva
- Menor risc de demència
- Possible reducció del risc de malaltia d’Alzheimer
L’article esmenta, entre altres, una reducció associada del 33% en el risc d’Alzheimer i del 35% en el risc de demència en determinats estudis observacionals.
Conclusió
La publicació que analitzem hui integra evidències de beneficis en diferents edats: infància (llenguatge, atenció, memòria, funcions executives, rendiment escolar), adolescència (benestar, conducta, salut mental, interacció social), adultesa (relaxació, empatia, creixement personal, connexió social) i vellesa (menor deterioració cognitiva i major reserva cognitiva). A més, connecta l’alfabetització amb la salut mental (benestar emocional, resiliència, cognició social, prevenció de la deterioració per envelliment…) i amb l’equitat, ja que alguns beneficis es mantenen després de controlar el nivell educatiu familiar, els ingressos i altres variables socioeconòmiques. És més, diversos estudis suggerixen que llegir podria compensar parcialment desavantatges associats a una menor educació formal.
Este article presenta evidències que recolzen la relació entre lectura primerenca i resultats cognitius i acadèmics. A més, assenyala l’associació entre lectura i salut mental, empatia i prevenció de la demència, entre altres beneficis. Les implicacions per al món de l’educació són molt rellevants en totes les etapes de la vida i ens donen pistes per a pensar com portar la lectura a més persones, a més espais i de maneres més efectives.
Imatge: Magnific
Mestre de primària. Participant en la Tertúlia Pedagògica Dialògica d'Elda "A hombros de gigantes"