Hui, 8 de març, se celebra el Dia Internacional de la Dona. En aquestes dates, m’agrada recordar tot allò que les dones de la meua família han contribuït com a referents a la meua vida; la seua lluita per conciliar, per perseverar i no rendir-se mai. No hi ha dubte que el camí va ser més dur que el meu i que va fer que el meu siga més planer. Tot i això, sóc conscient que, sovint, els prejudicis socials i culturals enfosqueixen la visió de les dones a la societat i l’educació és un camp meravellós al qual podem obrir oportunitats i augmentar les referents.

Recorde que, en una ocasió, una xiqueta va anar al departament d’orientació perquè estava molt desmotivada pels seus estudis i estava tenint molts problemes a l’escola. En preguntar-li quin era el seu horitzó, el que realment volia fer en el futur, em va dir que ella no podia triar perquè era gitana i les gitanes no van a la universitat. El més greu és que aquesta idea també era promoguda pel context escolar, el qual l’orientava cap a itineraris amb expectatives mínimes. En aquest moment vaig prendre consciència de com  d’important és trencar amb els estereotips de gènere, visibilitzant referents de dones de diferents cultures i països; partir d’una perspectiva dialògica, evitant posicions segregacionistes i etnocentristes.

A continuació es mostren les claus d’aquest article, que parteix de la veu de dones gitanes de diverses edats i regions espanyoles, líders compromeses en diversos espais, creant referents per a totes les xiquetes i els xiquets:

  1. Les dones gitanes són líders? En aquest article es recullen evidències dels trets dialògics del lideratge de les dones gitanes. No obstant això, cal entendre que el concepte de lideratge és entés de forma diversa per diferents cultures i comunitats. A la comunitat romaní, el lideratge és entés com una responsabilitat col·lectiva on es lidera en funció de la millora de la comunitat, millorant les oportunitats per a totes i tots. No es busca ni se celebra el protagonisme a nivell individual, sinó que es busca el reconeixement per part del grup. Per això, l’enfocament directiu i la burocratització que tenen algunes associacions no gitanes, que solen partir d’una gerència que dirigeix ​​una acció determinada, no funciona a l’hora de treballar amb la comunitat romaní. Les dones gitanes exerceixen el lideratge des d’una posició dialògica i de grup, centrada en les persones. “La seua missió és millorar les altres persones perquè milloren les seues condicions de vida, creant així oportunitats de participació social”.
  1. Identitat compartida basada en valors romanís. Les dones gitanes demanen un feminisme inclusiu basat en la igualtat de les diferències. El lideratge de les dones gitanes parteix d’una identitat com a dones gitanes que superen una triple discriminació: ser dones (gènere), ser gitanes (identitat ètnica) i, en moltes ocasions, la coincidència entre l’escassa formació i la pobresa (classe social). Les dones gitanes han sigut sempre, fins i tot des del segle XV, una figura clau en la vida pública, encara que no s’hagen donat a conéixer. Sofia, una dona gitana que actualment ocupa un càrrec públic en una institució governamental d’alt rang a escala nacional, relata: 

Crec que aquests són els reptes dels moviments feministes actuals; la majoria de vegades són cecs a les dones no blanques. Necessitem explicar i reivindicar que sí, que nosaltres també som feministes i que per a nosaltres ser feministes també implica tindre cura de la nostra família

  1. “Joves, adultes i també àvies, ací totes les veus compten”. Un dels trets dialògics que caracteritza més el lideratge de la dona gitana és el seu poder intergeneracional, on es té en compte tant l’experiència de les dones més grans com l’esperit crític de les més joves. Aquest diàleg, construït amb la veu de diverses generacions feministes, aporta valor afegit als discursos que es generen i, per tant, a l’èxit dels moviments pels drets de la comunitat romaní.

Les evidències aportades en aquest article són de gran rellevància i ens ajuden a entendre, des de les seues pròpies veus, com funciona el lideratge de les dones gitanes, qüestionant opinions estereotipades i creant referents per a les comunitats educatives. Ara tenim l’oportunitat d’assegurar que a les aules creem espais i moments per a dialogar sobre aquestes qüestions i així generar més possibilitats, més expectatives i més igualtat.

[Imatge: XXII Trobada d’Estudiants Gitanes de Catalunya: YouTube]

image_pdfPDF

By Mireia Barrachina

Orientadora educativa en la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana. Professora associada al Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació de la Universitat de València